SISTEMES D'EVASIÓ DEL SISTEMA IMMUNITARI

SISTEMES D’EVASIÓ DEL SISTEMA IMMUNITARI

INTRODUCCIÓ

A vegades oblidem que, gràcies al sistema immunitari,  vivim protegits de moltes malalties que ens podrien ser letals. Però què passaria si aquest sistema perdés la seva eficàcia?

En aquest article presentarem alguns dels mecanismes de supervivència que han desenvolupat els microorganismes i que posen en dubte l’eficiència de protecció del nostre sistema immunitari.

El sistema immunològic és un sistema fisiològic que contribueix al manteniment de la integritat de l’organisme. Encara que la immunitat és única, els seus components se solen assignar a dos grans blocs que actuen de manera coordinada per mantenir la nostra integritat:

• Immunitat inespecífica: la tenen tots els éssers vius, es caracteritza per no tenir memòria immunològica, però en canvi, és molt rapida.
• Immunitat específica: és exclusiva dels vertebrats. És responsable de memoria immunològia i tarda diversos dies a desenvolupar-se.

Tot i aquesta diferenciació, els bacteris han desenvolupat mecanismes contra ambdós sistemes.

Perquè els bacteris invaeixen el cos? La majoria de microorganismes patògens són deficitaris en diferents funcions, però dins d’una cèl·lula hoste tenen el medi idòni per aprofitar-se de les reaccions que ja realitza aquest i per poder-ne realitzar de noves amb l’objectiu de sobreviure i mutiplicar-se fromant un conjunt de microorganismes que podran atacar de manera massiva l’individu al qual s’han introduït.

Mecanismes contra el sistema immunitari

• Mimetisme molecular: Els microorganismes que fan servir aquesta estratègia adopten estructures similars a les de l’hoste. D’aquesta manera, al produir-se una infecció, els limfòcits T, reconeixen tan l’antígen microbià com el pèptid del propi cos generant una malaltia autoimmunitària.

• Supressió d'anticossos: Els bacteris actuen desactivant els anticossos que el propi cos ha produït contra ells. És per això que quan aquests anticossos es tornen inactius, la resposta immunitària resulta ineficaç. El que solen fer els bacteris és suprimir els limfòcits T evitant així que el sistema immune pugui reconèixer l’antigen cosa que portarà a que no es puguin produir anticossos contra aquell paràsit. Així doncs, els bacteris aconsegueixen ser resistents a l’atac del sistema immunitàri.

• Ocultació dins de les cèl·lules:  Molts bacteris s’oculten dins les cèl·lules per evitar ser reconeguts pel sistema immunitari. Així doncs, no es duu a terme la presentació d’antígens i, per tant, no es desenvolupa la resposta immunitària. Els bacteris utilitzen les condicions òptimes de la cèl·lula hoste per multiplicar-s’hi fins ser suficients per poder resisitir els atacs que el cos produeixi.

• Per alliberament d’antígen al corrent sanguini: Normalment l’antigen és exposat a la membrana de la cèl·lula presentadora (cèl·lules dendrítiques o macròfags) perquè posteriorment els limfòcits T els reconeguin. No obstant, alguns organismes són capaços d’alliberar l’antigen de la membrana de la cèl·lula i deixar que aquest circuli lliurement pel torrent sanguini fins a unir-se al seu anticòs. Els antigens contenen una zona específica que l’anticòs corresponent pot reconèixer. En aquest instrument, els bacteris han desenvolupat dues estratègies per evitar la unió antígen-anticòs i la consequent eliminació: una d’elles és ocultar aquest lloc d’unió i l’altre és presentar-ne múltiples de manera que l’anticòs sigui incapaç de reconeixer la regió corresponent.
  

  

Mecanismes contra l’acció dels fagòcits

• Inhibició de la quimiotaxi: La quimiotaxi és el procés químic mitjançant el qual els fagòcits són dirigits al lloc de la infecció, per començar la seva tasca. Alguns bacteris, com Staphylococcus Aureus, produeixen toxines que inhibeixen el moviment dels fagòcits evitant que es dirigeixin al lloc d’actuació.

• Colonitzar els fagòcits: Aquesta estratègia, altament utilitzada entre bacteris invasors, consisteix en deixar-se fagocitar però resistir-se a ser eliminats una vegada són dins. Normalment, qui actua com a cèl·lula fagocitària és el macròfag. Els bacteris, quan es troben dins el fagòcit, es comencen a multiplicar ja que es troben fora de perill perquè cap cèl·lula del sistema immunitari hi pot intervenir.

• Bacteris que maten els fagòcits: Una estratègia en la defensa contra la fagocitosi és un atac directe del bacteri sobre els fagòcits mitjançant l’alliberament d’enzims extracel·lulars o toxines. Aquest mecanisme es pot dur a terme abans o després que els fagòcits hagin ingerit el patògen.  

• Inhibició de la fagocitosi: Hi ha bacteris que tenen la capacitat de modificar alguns components, generalment proteïnes, de la seva superfície detectats pels fagòcits. Amb aquest sistema s’evita que el fagòcit s’uneixi a l’agent microbià i, per tant, s’evita la seva eliminació. També hi ha bacteris que han desenvolupat càpsules polisacàrides molt difícils de digerir.

Amb aquests mecanismes podem observar com els bacteris es resisteixen a ser eliminats, per poder persistir dins l’organisme. Però, quin interès tenen aquests microorganismes per invair el nostre cos? S’ha observat que la majoria de patògens són deficitaris en diferents funcions, però dins la cèl·lula hoste, aconsegueixen el medi idòni (a través de les reaccions que es s’hi duen a terme) per a poder realitzar-se i per tan poder sobreviure.  

• fagocitosi: procés pel qual el sistema immunitari captura i digereix particules nocives.
• antigen: molècula que es reconeguda com estranya pel sistema immunitari produint la formació d’anticossos.
• anticòs: molècula segregada pels limfòcits B del sistema immunitari amb l’objectiu de combatre una infecció creada per microorganismes.
• limfòcits T: tipus de leucòcit que s’encarrega de reconèixer l’antigen per poder elaborar una resposta immunitària específica activant els limfòcits B perquè aquests produeixen anticossos.
• resposta immunitària: conjunt de processos inespecífics i específics que es porten a terme per combatre una infecció generada per un patogen.
• malaltia autoimmune:Malaltia on el sistema immunitari ataca el propi organisme perquè el reconeix com si fos patogen.

Seguidament podem veure una taula d'exemples de bacteris que utilitzen els diferents sistemes:

CONCLUSIONS

Malauradament, els bacteris disposen de múltiples mecanismes per sobreviue a l’acció del sistema immunitari, i especialment contra la fagositosi, una de les principals funcions de les cèl·lules especialitzades del sistema immunitari, que té com a finalitat eliminar els patògens. Aquest fet compromet l’eficiència de la nostra resposta immunitaria provocant el desenvolupament de malalties greus com la tuberculosi o malalties autoimmunitàries.  

Acualment, gràcies als coneixements detallats del sistema immunitari i la patogenicitat dels agents infecciosos, s’han pogut disenyar una gran varietat d’alternatives per estimular artificialment el sistema immunitari i així poder respondre de manera eficient davant d’aquests. No obstant, aquest treball, ens permet fer enfèsi en l’estudi d’aquest últim punt. Els mecanismes d’evasió per part dels patògens, ha de ser un punt de mira dels investigadors, ja que si es poguessin arribar a controlar, es podrien eradicar i tractar certes malalties, així com acabar amb la seva letalitat.
                          

BIBLIOGRAFIA:

R.San Millan. (2014). Introducción a la inmunología: defensa frente a agentes infecciosos. Recuperat de http://www.ehu.eus/immunologia/iwiki/?4_Mecanismos_de_evasion_a_la_respuesta_inmune_antibacteriana

Resino Salvador.  (2016). Epidemilogía molecular de enfermedades infecciosas. Recuperat de http://epidemiologiamolecular.com/inmunidad-frente-bacterias-extracelulares/

Mayer, Gene. (2007). Inmunología: Generalidades del sistema inmune. Recuperat de http://www.microbiologybook.org/

Madigan, T.M, Matinko, M.J, Dunlpa, V.P, i Clark, P.D. (2009). Biología de los microorganismos (12a ed.). Madrid: Pearson.

Sosa, Lizbeth. (juliol del 2013). Mecanismos de evasión [vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=WQM71__QLu8

Usuari desconegut. (febrer del 2016). Sistema immunitari. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_immunitari

Julià Reiriz Palacios. (abril del 2015). La immunitat. Recuperat de https://www.infermeravirtual.com/cat/activitats_de_la_vida_diaria/fitxa/la_immunitat/sang_i_sistema_immune