INTRODUCCIÓ
La legionel·losi és una malaltia infecciosa causada per un bacteri del gènere Legionella. Va ser descoberta l’any 1976, per investigadors del Center for Disease Control (CDC) d’Atlanta. No obstant, es daten brots des de l’any 1957. La malaltia es va començar a investigar perquè es va estendre un brot en un hotel de Filadèlfia, entre els membres de la legió americana, i dels 182 afectats, 34 van morir.
Actualment, a Espanya és una malaltia de declaració obligatòria. Hi ha mètodes de control basats en: legislació, mesures higiènicosanitàries, campanyes informatives i protocols.(7)
La legionel·losi és una malaltia infecciosa causada per un bacteri del gènere Legionella. Va ser descoberta l’any 1976, per investigadors del Center for Disease Control (CDC) d’Atlanta. No obstant, es daten brots des de l’any 1957. La malaltia es va començar a investigar perquè es va estendre un brot en un hotel de Filadèlfia, entre els membres de la legió americana, i dels 182 afectats, 34 van morir.
Actualment, a Espanya és una malaltia de declaració obligatòria. Hi ha mètodes de control basats en: legislació, mesures higiènicosanitàries, campanyes informatives i protocols.(7)
LEGIONEL·LOSI: QUADRES CLÍNICS I CONTAGI
Procés de transmissió
La principal entrada del bacteri és a través del tracte respiratori, produint-se el contagi per l’ inhalació d’aerosols provinents d’aigua contaminada. Tot i així, hi ha casos en que la infecció es produeix per ingesta d'aigües contaminades, o per via hematògena. Un exemple d’aquest darrer cas seria la infecció a través d’una ferida després d’una immersió en una aigua contaminada.
La Legionella és un paràsit intracel·lular facultatiu, ja que pot multiplicar-se tant intercel·lularment com extracel·lularment en eucariotes. En humans, solen allotjar-se en els macròfags alveolars, perquè són molt similars als hostes que parasiten en medi lliure. Colonitzen l’interior dels vacúols de la cèl·lula, i segreguen una sèrie de proteïnes com: fosfatases, lipases i nucleases. Això provoca la lisi de la cèl·lula i l’alliberament de la progènia vírica.
Cal destacar a més, que el bacteri pot sobreviure dins l’organisme perquè té la capacitat d’inhibir la unió als fagolisomes.(9)
Quadres clínics
La malaltia presenta dues manifestacions clíniques diferents:
Procés de transmissió
La principal entrada del bacteri és a través del tracte respiratori, produint-se el contagi per l’ inhalació d’aerosols provinents d’aigua contaminada. Tot i així, hi ha casos en que la infecció es produeix per ingesta d'aigües contaminades, o per via hematògena. Un exemple d’aquest darrer cas seria la infecció a través d’una ferida després d’una immersió en una aigua contaminada.
La Legionella és un paràsit intracel·lular facultatiu, ja que pot multiplicar-se tant intercel·lularment com extracel·lularment en eucariotes. En humans, solen allotjar-se en els macròfags alveolars, perquè són molt similars als hostes que parasiten en medi lliure. Colonitzen l’interior dels vacúols de la cèl·lula, i segreguen una sèrie de proteïnes com: fosfatases, lipases i nucleases. Això provoca la lisi de la cèl·lula i l’alliberament de la progènia vírica.
Cal destacar a més, que el bacteri pot sobreviure dins l’organisme perquè té la capacitat d’inhibir la unió als fagolisomes.(9)
Quadres clínics
La malaltia presenta dues manifestacions clíniques diferents:
- Febre de Pontiac: És la forma no pneumònica de la malaltia i presenta un període d’incubació d’entre 24 i 48 hores. Per aquest motiu, evoluciona de forma adequada amb tractament específic. Representa el 95% dels casos, encara que molt sovint està infradiagnosticada degut a la baixa especificitat dels símptomes, entre els quals es troben: febre, dolor articular i muscular, malestar, esgarrifances, tos, cefalea i diarrea.
- Malaltia del legionari: És la forma pneumònica de la infecció, el període d’ incubació oscil·la entre els 2 i 15 dies, i suposa entre un 1-5% dels casos. En aquest cas la malaltia pot desenvolupar-se de la manera clàssica o de manera atípica, i afecta òrgans com: ronyó, fetge, tracte intestinal o sistema nerviós. Entre els símptomes es troba: febre, tos seca que pot acabar en tos productiva, dolor muscular, esgarrifances, cefalea, dolor toràcic, diarrea, confusió o alteració de l’estat de consciència, etc.
Es coneixen casos en què la
infecció s’allotja en altres parts del cos, produint: sinusitis, pancreatitis o
endocarditis. En els casos menys comuns, l’individu es troba infectat
però no presenta símptomes.(1)
Tractament
Es subministen als malalts antimicrobians, que tinguin la capacitat d’eliminar o de inhibir l’acció del bacteri intracel·lular. En el cas de la Malaltia del legionari, es cerca assolir una elevada concentració de l’antimicrobià dins els macròfags alveolars. La durada del tractament depèn de l’antibiòtic emprat i de l’estat clínic del malalt. Quan abans es comença el tractament, millor és el pronòstic del pacient.(3)
Es subministen als malalts antimicrobians, que tinguin la capacitat d’eliminar o de inhibir l’acció del bacteri intracel·lular. En el cas de la Malaltia del legionari, es cerca assolir una elevada concentració de l’antimicrobià dins els macròfags alveolars. La durada del tractament depèn de l’antibiòtic emprat i de l’estat clínic del malalt. Quan abans es comença el tractament, millor és el pronòstic del pacient.(3)
 |
Imatge 1: contagi de legionel·losi
|
Per saber-ne més:
Vídeo 1: el contagi de la legionel·losi Font:https://www.youtube.com/watch?v=HB7g81JxCq0
BACTERI CAUSANT DE LA MALALTIA: Legionella pneumophila
Taxonomia
Legionella pneumophila pertany a la família Legionellaceae, gènere Legionella. Actualment, se’n coneixen més de 50 espècies amb més de 70 subgrups. No totes les espècies són patògenes i d’entre les que causen la malaltia, les més freqüents són: L. pneumophila i L. micdadei. En humans, causen infeccions pulmonars que es produeixen per contacte directe amb el bacteri. En el laboratori, només s’han pogut aïllar en teixits 7 de les 18 espècies identificades com a patògenes. La resta, només s’han pogut aïllar del medi natural. L’estudi del seu hàbitat ha permès el descobriment de noves espècies, i és molt probable que aquest número continuï augmentant en el futur.
L. pneumophila és el causant del 3-15% de les pneumònies adquirides, tant a nivell comunitari com intrahospitalari. Tot i que la majoria de casos es presenten de forma esporàdica, també poden produir-se per contacte directe amb el bacteri.(2)
Morfologia i fisiologia
Les legionel·les són bacteris resistents a un ampli rang de condicions físicoquímiques i temperatures diferents. La seva màxima proliferació es produeix entre temperatures de 20-45 ºC. El seu creixement òptim es dóna de 35 a 37 ºC i es mantenen viables fins als 70 ºC. Els membres de la família Legionellaceae són bacils aerobis gram-negatius, no formadors d’espores i no encapsulats. Les seves mides oscil·len entre 0,3 i 0,9 µm d’amplada i van dels 2 als 20 µm de llargada. Presenten mobilitat per la presència de flagels i fímbries. La seva estructura és similar a la d’altres bacteris gramnegatius.
Aquests organismes donen negatiu per les proves de: catalasa, oxidasa i ureasa, i són resistents a la calor i als àcids. Es tenyeixen feblement amb la tinció de Gram, perquè presenten una gran proporció de fosfolípids en la seva membrana externa. Es poden tenyir emprant tècniques argèntiques o amb la coloració de Giménez.
El gènere Legionella està format per bacteris aerobis estrictes, que necessiten oxigen per la seva supervivència i en general, són metabòlicament poc actius.
Característiques específiques de L. pneumophila
Les legionel·les són bacteris resistents a un ampli rang de condicions físicoquímiques i temperatures diferents. La seva màxima proliferació es produeix entre temperatures de 20-45 ºC. El seu creixement òptim es dóna de 35 a 37 ºC i es mantenen viables fins als 70 ºC. Els membres de la família Legionellaceae són bacils aerobis gram-negatius, no formadors d’espores i no encapsulats. Les seves mides oscil·len entre 0,3 i 0,9 µm d’amplada i van dels 2 als 20 µm de llargada. Presenten mobilitat per la presència de flagels i fímbries. La seva estructura és similar a la d’altres bacteris gramnegatius.
Aquests organismes donen negatiu per les proves de: catalasa, oxidasa i ureasa, i són resistents a la calor i als àcids. Es tenyeixen feblement amb la tinció de Gram, perquè presenten una gran proporció de fosfolípids en la seva membrana externa. Es poden tenyir emprant tècniques argèntiques o amb la coloració de Giménez.
El gènere Legionella està format per bacteris aerobis estrictes, que necessiten oxigen per la seva supervivència i en general, són metabòlicament poc actius.
Característiques específiques de L. pneumophila
- El Lipopolisacàrid (LPS) de la membrana externa presenta una major quantitat d’àcids grassos ramificats. Aquesta diferència estructural s’utilitza per descontaminar mostres ambientals, com s’explica en un apartat posterior.
- L. pneumophila produeix diversos enzims i toxines, que poden detectar-se en el sobrenedant de cultius o lisats de bacteris, com proteases, fosfatases, endonucleases o hemolisines. També s’ha descrit una proteïna amb propietats citotòxiques, tot i que no és un factor imprescindible de virulència o de supervivència del microorganisme.(6)
L. pneumophila presenta requeriments nutricionals complexos, ja que no fermenta hidrats de carboni ni sucres habituals. Utilitza aminoàcids, i altres compostos orgànics com el midó, com a font de carboni i energia. Per aquesta raó, els medis de cultiu tradicionals resulten inapropiats pel seu aïllament perquè es necessiten temps d’incubació molt llargs per observar creixement de les colònies.
Per aquesta raó, s’utilitza un medi específic: BCYα, que conté els elements nutritius especials que requereix el bacteri i a més, es troba suplementat amb antibiòtics i BMPA ( BCYEα suplementat amb polimixina, cefamandol i anisomicina). El medi ha d’incloure diversos marcadors de selecció, perquè la majoria de Legionelles s’adapten ràpidament als medis de cultiu, i és important poder aïllar només les cèl·lules de Legionella pneumophila.(10)
Tècniques de identificació del bacteri en mostres ambientals
Per tal d’aïllar cèl·lules de L. pneumophila es fa un cultiu a partir de mostres obtingudes de teixit afectat o mostres ambientals.
En cas d’utilitzar mostres de teixits afectats, s’ha de dur a terme un procés previ de descontaminació, on s’aplica un tractament de calor més àcid. No tots els microorganismes poden suportar aquestes condicions, això permet acotar la quantitat d'espècies presents. Posteriorment, es realitza una sembra en placa utilitzant el medi adequat.
En el cas de les mostres ambientals per dur a terme el primer aïllament, els bacteris s’incuben durant uns 12 dies a temperatures entre els 35-37ºC, en condicions aeròbies i mantenint la humitat. Després per discriminar L. pneumophila en la barreja de microorganismes, s’utilitzen tècniques basades en les diferències genòmiques i estructurals de la espècie. Alguns d’aquest mètodes són: immunofluorescència (IF); assaigs amb anticossos específics mitjançant amplificació per PCR; o mètodes de seqüenciació de fragments de gens utilitzant com a dianes,el gen 16S ribosomal o el gen mip ( macrophage infectivity potentiator).
Tot i així, l’obstacle més important és l’estil de vida del bacteri, ja que com s’ha explicat abans, es tracta d’un organisme paràsit. De manera que és complicat aïllar-lo de l’hoste, garantint la seva supervivència suficient temps com per estudiar-lo. (11)
Per tal d’aïllar cèl·lules de L. pneumophila es fa un cultiu a partir de mostres obtingudes de teixit afectat o mostres ambientals.
En cas d’utilitzar mostres de teixits afectats, s’ha de dur a terme un procés previ de descontaminació, on s’aplica un tractament de calor més àcid. No tots els microorganismes poden suportar aquestes condicions, això permet acotar la quantitat d'espècies presents. Posteriorment, es realitza una sembra en placa utilitzant el medi adequat.
En el cas de les mostres ambientals per dur a terme el primer aïllament, els bacteris s’incuben durant uns 12 dies a temperatures entre els 35-37ºC, en condicions aeròbies i mantenint la humitat. Després per discriminar L. pneumophila en la barreja de microorganismes, s’utilitzen tècniques basades en les diferències genòmiques i estructurals de la espècie. Alguns d’aquest mètodes són: immunofluorescència (IF); assaigs amb anticossos específics mitjançant amplificació per PCR; o mètodes de seqüenciació de fragments de gens utilitzant com a dianes,el gen 16S ribosomal o el gen mip ( macrophage infectivity potentiator).
Tot i així, l’obstacle més important és l’estil de vida del bacteri, ja que com s’ha explicat abans, es tracta d’un organisme paràsit. De manera que és complicat aïllar-lo de l’hoste, garantint la seva supervivència suficient temps com per estudiar-lo. (11)
 |
| Imatge 2: Legionella pneumophila Font: http://www.entornointeligente.com/images-noticias/2014/11/Legionelosis-ataca-sin-piedad.jpg |
Ecologia i fonts d’infecció
L. pneumophila és un bacteri de nínxol aquàtic que es troba àmpliament distribuït, això fa que sigui inviable realitzar accions de prevenció en el seu hàbitat. Degut a que Legionella presenta requeriments nutricionals complexos, sembla contradictori que la seva distribució sigui tan àmplia. Això és possible perquè el bacteri parasita intracel·lularment protistes de vida lliure com les amebes, per garantir la seva supervivència. A més, Legionella forma biofilms de diferents estructures i que poden integrar altres microorganismes.
En instal·lacions o dipòsits d’aigua en mal estat, amb temperatures càlides, poden proliferar amb gran rapidesa. (12)
Biofilms
A la natura, els microorganismes es troben freqüentment formant biofilms, que consisteixen en agrupacions de poblacions del bacteri i l’hoste, que es troben envoltades d’una matriu polimèrica. En el cas de L. pneumophila,les amebes de l’interior del biofilm constitueixen el principal element regulador de la població bacteriana.
Quan el bacteri infecta els humans, parasita els macròfags alveolars degut a la seva similitud amb les amebes per garantir la seva supervivència.
La formació de biofilms aporta al bacteri 4 avantatges importants:
- Li confereix protecció enfront d’agents adversos.
- Augmenta la disponibilitat de nutrients pel seu creixement.
- Disminueix les pèrdues d’aigua, reduint la deshidratació.
- Afavoreix l’intercanvi genètic perquè degut a que els bacteris es troben protegits, poden destinar més recursos al seu creixement.
Cal afegir que un cop el biofilm colonitza una superfície, s’hi fixa i s’hi desenvolupa. Un problema actual per la salut pública és la eliminació d’aquests. Els biofilms poden créixer en tot tipus de superfícies, requereixen només un entorn hidratat i nutrients. A més, suposen una font de contaminació costosa d’eliminar per diversos motius:
- Presenten elevada resistència als processos de neteja i desinfecció habituals.
- Creixen en llocs de difícil accés i tenen capacitat de propagació.
La cerca de mètodes que eliminin i inhibeixen el creixement de biofilms encara és matèria d’estudi. Actualment, existeixen mètodes basats en enzims que degraden la matriu externa del biofilm. (13)
 |
| Imatge 3: Formació de Biofilms Font: https://www.visavet.es/es/articulos/biofilms-repercusion-industria-alimentaria.php |
LEGIONEL·LOSI I SALUT PÚBLICA
Per minimitzar l’impacte de la malaltia, es du a terme una vigilància epidemiològica de L. pneumhopila. A Espanya el 1996 es va crear la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica. Aquesta institució, s’encarrega de notificar i registrar la malaltia, els brots i la informació microbiològica. Entre les mesures preventives, segons la legislació vigent (Real Decreto 865/2003), es troba el bon disseny i manteniment de les instal·lacions d’aigua per evitar la entrada, multiplicació i vida del bacteri.
La legionel·losi és un problema ambiental ja que es transmet exclusivament a través de la inhalació d’aerosols i per ingestió d’aigua contaminada. (3)
El protocol d’actuació en casos de legionel·losi depèn de si es tracta de casos aïllats o brots. La diferència es troba en què en el cas d’haver-hi un brot, es fa un estudi més exhaustiu per tal de determinar la instal·lació on va començar la infecció. En ambdós casos es segueix un protocol comú. En primer lloc s’ha de notificar el cas, després es realitza el diagnòstic microbiològic a partir de mostres clíniques i de les instal·lacions, i es fa l’estudi epidemiològic.
Els programes de prevenció de legionel·losis es duen a terme de forma intensiva a principis de la primavera i la tardor. Això s’explica perquè l’augment en la humitat relativa i les temperatures afavoreixen el creixement d’aquest bacteri. A més, alguns processos on s’utilitza l’aigua, només es fan servir a determinades èpoques de l’any, cosa que pot afavorir l’aparició de bacteris com la legionel·la. Per exemple, a la tardor es posen a funcionar torres d’aigua de petit tamany que a l’hivern no es feien servir i que mobilitzen una gran quantitat de sediments, provocant el despreniments dels biofilms.(8)
La legionel·losi és un problema ambiental ja que es transmet exclusivament a través de la inhalació d’aerosols i per ingestió d’aigua contaminada. (3)
El protocol d’actuació en casos de legionel·losi depèn de si es tracta de casos aïllats o brots. La diferència es troba en què en el cas d’haver-hi un brot, es fa un estudi més exhaustiu per tal de determinar la instal·lació on va començar la infecció. En ambdós casos es segueix un protocol comú. En primer lloc s’ha de notificar el cas, després es realitza el diagnòstic microbiològic a partir de mostres clíniques i de les instal·lacions, i es fa l’estudi epidemiològic.
Els programes de prevenció de legionel·losis es duen a terme de forma intensiva a principis de la primavera i la tardor. Això s’explica perquè l’augment en la humitat relativa i les temperatures afavoreixen el creixement d’aquest bacteri. A més, alguns processos on s’utilitza l’aigua, només es fan servir a determinades èpoques de l’any, cosa que pot afavorir l’aparició de bacteris com la legionel·la. Per exemple, a la tardor es posen a funcionar torres d’aigua de petit tamany que a l’hivern no es feien servir i que mobilitzen una gran quantitat de sediments, provocant el despreniments dels biofilms.(8)
Fonts importants d’infecció
La enginyeria sanitària i el millorament de les instal·lacions i eines de treball han facilitat la prevenció i l’eradicació de brots. Encara i així, hi ha sistemes hidràulics que sense el manteniment adequat poden representar un elevat risc de propagació de la malaltia. Entre les principals fonts d’infecció del bacteri podem trobar:
Alguns d’aquests sistemes hidràulics presenten una elevada temperatura, gran tensió de l’oxigen i acumulació de nutrients. La prevenció, en aquests casos, consisteix en posar-les en zones poc freqüentades, a sotavent i proporcionant una fàcil neteja. A més, es fan tractaments amb compostos anticorrosius i agents biocides. (5)
El control regular dels sistemes hidràulics, tant públics com privats, és una obligació. Per aquesta raó, com s’ha explicat en apartats anteriors, es realitzen procediments de mostreig per detectar la presència del bacteri. Es dóna prioritat a aquelles instal·lacions que hagin estat en obres, hagin estat un focus de legionel·la o duguin més temps sense una inspecció. Únicament podran continuar amb el seu funcionament si la concentració del bacteri aïllat de les mostres es baixa.
S’ha de remarcar que una gran quantitat de brots es donen degut a sistemes d’aigua calenta amb temperatures entre els 30-45ºC. Per tal de prevenir malalties s’ha d’evitar que les xarxes hidràuliques presenten trams cecs, derivacions innecessàries, llocs on l’aigua circuli amb dificultat, la utilització de materials que puguin servir de substrat pel bacteri, etc. Es recomana l’emmagatzematge d’aigua calenta al voltant de 50-60ºC, i sota els 20ºC en cas de tractar-se d’aigua freda.(6)
La enginyeria sanitària i el millorament de les instal·lacions i eines de treball han facilitat la prevenció i l’eradicació de brots. Encara i així, hi ha sistemes hidràulics que sense el manteniment adequat poden representar un elevat risc de propagació de la malaltia. Entre les principals fonts d’infecció del bacteri podem trobar:
- Sistemes amb aigua climatitzada amb agitació constant i recirculació. S’inclouen dins aquest grup: spas, jacuzzis, piscines, banyeres terapèutiques o d’hidromassatge, tractaments amb dolls a pressió, etc.
- Torres de refrigeració i condensadors evaporítics.
- Sistemes d’aigua sanitària amb acumulador i circuit de retorn (xarxes internes d'aigües dels hospitals).
- Fonts ornamentals.
- Sistemes de reg per aspersió.
- Humectadors.
Alguns d’aquests sistemes hidràulics presenten una elevada temperatura, gran tensió de l’oxigen i acumulació de nutrients. La prevenció, en aquests casos, consisteix en posar-les en zones poc freqüentades, a sotavent i proporcionant una fàcil neteja. A més, es fan tractaments amb compostos anticorrosius i agents biocides. (5)
El control regular dels sistemes hidràulics, tant públics com privats, és una obligació. Per aquesta raó, com s’ha explicat en apartats anteriors, es realitzen procediments de mostreig per detectar la presència del bacteri. Es dóna prioritat a aquelles instal·lacions que hagin estat en obres, hagin estat un focus de legionel·la o duguin més temps sense una inspecció. Únicament podran continuar amb el seu funcionament si la concentració del bacteri aïllat de les mostres es baixa.
S’ha de remarcar que una gran quantitat de brots es donen degut a sistemes d’aigua calenta amb temperatures entre els 30-45ºC. Per tal de prevenir malalties s’ha d’evitar que les xarxes hidràuliques presenten trams cecs, derivacions innecessàries, llocs on l’aigua circuli amb dificultat, la utilització de materials que puguin servir de substrat pel bacteri, etc. Es recomana l’emmagatzematge d’aigua calenta al voltant de 50-60ºC, i sota els 20ºC en cas de tractar-se d’aigua freda.(6)
Sistemes de desinfecció i neteja
Per tal de mantenir el bon funcionament de les instal·lacions i la qualitat de l’aigua sanitària, es duen a terme tractaments fisicoquímics i microbiològics. Entre els mètodes més utilitzats es troba el xoc tèrmic i la hipercloració, encara que n’hi ha d’altres. Els mètodes de desinfecció es poden separar en dos grups:
Per tal de mantenir el bon funcionament de les instal·lacions i la qualitat de l’aigua sanitària, es duen a terme tractaments fisicoquímics i microbiològics. Entre els mètodes més utilitzats es troba el xoc tèrmic i la hipercloració, encara que n’hi ha d’altres. Els mètodes de desinfecció es poden separar en dos grups:
- Desinfecció local: actua sobre una zona específica.
- Sistemes d’escalfament instantani: es basen en incrementar bruscament la temperatura de l’aigua calenta i desprès refredar-la.
- Llum ultraviolada: consisteix en irradiar la zona amb llum ultraviolada. La transmissió òptima d’aquest tipus d’energia es dóna a una longitud d’ona de 254 nm i una temperatura de 40ºC. La llum ultraviolada provoca la formació de dímers de timina al DNA que impedeixen la replicació.
- Ozó: els dispositius generadors d’ozó exciten elèctricament l’oxigen i aquest passa a ser ozó. Les molècules d’ozó col·lisionen amb la paret cel·lular del bacteri provocant el seu trencament.
- Desinfecció general: actua sobre tot el sistema o circuit a desinfectar.
- Hipercloració: consisteix en l’addició de clor en aigua que prèviament ja contenia clor, per tal d’aconseguir unes concentracions on el bacteri sigui incapaç de créixer. La hipercloració pot ser contínua, quan la concentració de clor es manté constant, o discontínua quan es fa variar la concentració de clor.
- Ionització del coure o plata: consisteix en utilitzar metalls pesants per destruir la paret cel·lular dels bacteris. Mitjançant unions electrostàtiques entre els cations de coure i plata, i les càrregues negatives de la paret cel·lular del microorganisme, s’aconsegueix alterar la permeabilitat de les membranes cel·lulars i desnaturalitzar les proteïnes, causant així la lisi i la mort cel·lular del bacteri. (9)
Factors que determinen la transmissió del bacteri
La salut pública realitza un control de la Legionella, i per tant, de la Legionel·losi degut a diversos factors:
La salut pública realitza un control de la Legionella, i per tant, de la Legionel·losi degut a diversos factors:
- És molt freqüent la seva aparició en forma de brots.
- És potencialment letal en persones d’edat avançada, pacients de malalties respiratòries o que estiguin inmunodeprimits. Els malalts de Legionel·losi presenten habitualment altres malalties com: la SIDA o malalties pulmonars.
- Normalment, el grup poblacional més afectat és el de les persones grans i en relació al gènere, és major el nombre de casos en homes que en dones.
Taula1: brots de legionel·losi segons comunitat autònoma i any. Anys de notificació 1999-2011
 |
Com s’observa en la Taula 1, Catalunya i la C. Valenciana són les CCAA amb més brots. Això és pot explicar perquè són les CCAA amb major número de torres de refrigeració, i és conegut que aquestes tenen especial rellevància en el desenvolupament del bacteri, i per tant, en el contagi. A mesura que s’han anat millorant el disseny d’instal·lacions i protocols, cada any el número de brots ha disminuït en cada comunitat autònoma.(4)
A partir de l’any 2012, per realitzar un seguiment més acurat de les malalties de declaració obligatòria, cada comunitat realitza un butlletí setmanal amb la informació adient. Les dades des de l’any 2012 i fins al present es poden veure a :
A partir de l’any 2012, per realitzar un seguiment més acurat de les malalties de declaració obligatòria, cada comunitat realitza un butlletí setmanal amb la informació adient. Les dades des de l’any 2012 i fins al present es poden veure a :
I tot i que actualment, els brots de la malaltia són poc freqüents, casos com els ocorreguts a Manzanares i Sabadell, mostren que s’ha de continuar investigant i fomentant la prevenció i vigilància del bacteri patogen.(5)
Per saber-ne més sobre els casos de Sabadell i Manzanares:
CONCLUSIONS:
Aquest treball ens ha permès conèixer com es realitza el control i la prevenció de la Legionel·losi. Gràcies als avenços científics, el número de brots han anat disminuint considerablement. Això ha estat possible en gran mesura pel treball dels microbiòlegs en l’estudi del bacteri patogen. Tot l'esforç que es faci per prevenir nous brots es pot traduir en salut i qualitat de vida.
Aquest treball ens ha permès conèixer com es realitza el control i la prevenció de la Legionel·losi. Gràcies als avenços científics, el número de brots han anat disminuint considerablement. Això ha estat possible en gran mesura pel treball dels microbiòlegs en l’estudi del bacteri patogen. Tot l'esforç que es faci per prevenir nous brots es pot traduir en salut i qualitat de vida.
BIBLIOGRAFIA:
(1)Marian García-Núñez, ‘Colonización Citopatogenicidad Y Persistencia de Legionella Spp. En Agua Sanitaria Hospitalaria’, 2010 <http://www.tdx.cat/handle/10803/4544>.
(2)IM DE MUTACIONS, ‘Facultat de Ciències Departament de Genètica i De Microbiologia’, Ddd.Uab.Cat, 2010: <http://ddd.uab.cat/pub/tesis/2003/tdx-1125103-163039/mrc1de3.pdf>.
(3)Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. ‘4. Acciones preventivas’. Recuperat 16 de març de 2016 des de: <http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/docs/accpreventivas_legionella.pdf>
(4)Centro Nacional de Epidemiología. Brotes de legionelosis notificados a la red de vigilancia epidemiológica. Años 1999 a 2011.Recuperat 16 de març de2016 des de: <http://www.isciii.es/ISCIII/es/contenidos/fd-servicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/Legionelosis__brotes_1999-2011.pdf>
(5)Generalitat de Catalunya (Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)). Sistema de malalties de declaración obligatòria (MDO), 18.12.2014. Recuperat el 16 de març de 2016 des de: <http://salutpublica.gencat.cat/ca/vigilancia_salut_publica/sistemes-de-declaracio-epidemiologica/sistema-de-malalties-de-declaracio-obligatoria-mdo/>
(6)Generalitat de Catalunya (Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT)). Legionel·losi, 20.11.2013. Recuperat el 16 de març de 2016 des de: <http://salutpublica.gencat.cat/ca/proteccio_salut/legionellosi/>
(7)Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Guía técnica para la Prevención y Control de la Legionelosis en instalaciones. Recuperat 16 de març de 2016 des de: <http://www.msssi.gob.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/guia.htm >
(8)El Periódico, article sobre la legionel·losi. Recuperat el 16 de març de 2016 des de: <http://ep01.epimg.net/ccaa/imagenes/2012/07/04/madrid/1341434198_723411_1341482016_sumario_normal.png>
(9)Class Act,The Essential Legionella Control course. Recuperat el 16 de maç de2016 des de: <http://www.classact.co.za/wp-content/themes/enterprise/images/Legionella-control.jpg>
(10)Microbiology society (2016). Role of biofilms in the survival of Legionella Pneumophila in a model potable-water system. Recuperate el 23 abril 2016 des de http://mic.microbiologyresearch.org/content/journal/micro/10.1099/00221287-147-11-3121#tab2
(11)Revista VISAVET Divulgación (2016). Los biofilms y su repercusión en la industria alimentaria. Recuperat el 23 de abril de 2016 des de:
<https://www.visavet.es/es/articulos/biofilms-repercusion-industria-alimentaria.php>
<https://www.visavet.es/es/articulos/biofilms-repercusion-industria-alimentaria.php>
(12)SCIELO. Biofilms bacterianos e infección. Recuperat el 23 de abril de 2016 des de <http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=s1137-66272005000300002&script=sci_arttext>
(13)ITRAM HIGIENE (2010). Soluciones innovadoras en la detección y eliminación de biofilms. Recuperat el 23 de abril de 2016 des de <http://www.itramhigiene.com/es/biofilms.aspx>
Sílvia Gómez
Ana Rosa Fleitas
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl treball està molt ben enfocat, les imatges i taules ajuden a la comprensió dels continguts. Un punt que no queda clar és com infecten els macròfags alveolars. S’entén que aquestes són les cèl.lules que resulten infectades ja que dieu que els estudis es centren en augmentar la concentració d’antimicrobià dins els macròfags, però seria convenient que expliqueu més en detall com es dóna la infecció en aquestes cèl.lules i com lisen. Caldria que expliqueu quin medi de cultiu especial es fa servir per l’aïllament del bacteri. El fet que no creixi bé en medis de cultiu convencionals està relacionat amb el seu estil de vida, ho heu d’explicar.
ResponEliminaSeria interessant que comentéssiu quines tècniques hi ha d’identificació de legionel∙la en mostres ambientals. No comenteu els mecanismes de prevenció i control que es basen en sistemes de desinfecció i neteja. Quins són els factors de risc que determinen la transmissió del bacteri?. Caldria que indiquéssiu en quines instal·lacions es donen més casos: en hotels, en spas, piscines, empreses.... i si els brots tenen alguna relació estacional. Més casos a la tardor o a la primavera..... podria ser que hi haguessin relacions d’aquest tipus en determinats serveis d’hostaleria. Recordeu que és un problema ambiental ja que es transmet exclusivament a través de la inhalació d’aerosols i no per ingestió d’aigua.
Cal que feu esment explícit que la formació de biofilms és essencial en el medi aquàtic per garantir la supervivència de legionel∙la. Generalment es troben com a simbionts en amebes presents en biofilms, el quals ofereixen protecció al bacteri. Per què tenen més capacitat de sobreviure en biofilms i quines implicacions té per l’aplicació de sistemes de desinfecció i neteja?.
L’apartat “Bacteri Causant de la Malaltia” és caòtic, no està ben estructurat. Caldria que parléssiu de les característiques del bacteri de forma seguida i després del nombre d’espècies, ambients on es troba, etc....
Reviseu que totes les referències bibliogràfiques estiguin citades en el text, en falta alguna. Les referències bibliogràfiques cal que siguin citades al final del text al qual van relacionades, no al principi.
Bona nit, Frederic. T'agraïm molt aquestes contribucions i t'informen, que totes les correccions ja han sigut aplicades. Si trobessis cap més errada, només cal que ens ho notifiquis.
EliminaSalutacions!
Pregunta evaluable: Me gustaría saber cómo se introduce la bacteria en los macrófagos alveolares, ya que como decís, son las células a las que parasita y no termino de entender el mecanismo por el cual entra en estos, que me parece importante a la hora de combatir la infección.
ResponEliminaHola Iván, buenas noches. El mecanismo de patogenicidad de L.pneumophila consta de las siguientes etapas:
Elimina-Adhesión a los receptores de membrana del huésped.
-Entrada en los macrófagos por endocitosi.
-Vacuolización para evitar el ataque bactericida, y replicación intracelular.
-Liberación de las bacterias y muerte de la célula huésped.
Respondiendo ahora a tu pregunta, L.pneumophila presenta una serie de características estructurales como una mayor cantidad de ácidos grasos ramificados en su membrana que le permiten la unión al huésped.
Cabe añadir que una vez se introduce, segrega proteínas que evitan la unión fagosoma-lisosoma, y se introduce en las vacuolas para dividirse.
Espero haber respondido tu pregunta.
Un saludo.
Comentari avaluable:
ResponEliminaEs tracta d'una malaltia distribuida de manera homogeïtzada per arreu del món o, com en el cas de la sida, hi ha més afectats en algunes regions en concret? Ja sigui per falta de prevenció o més grups de risc...
Marina Portella
Bona nit, Marina. A priori es pot dir que sí és una malaltia estesa de manera homogeneïtzada en el sentit que el nínxol de l.pneumophila és molt ampli, i la malaltia es causada per aquest, llavors es podria dir que on hi hagi el bacteri, trobarem la malaltia. No obstant, sí és cert que per a que es produeixi la malaltia és necessària la proliferació en abundància del bacteri i el posterior contagi, com hem explicat en el text determinades instal·lacions afavoreixen aquestes condicions. També cal destacar que la malaltia produeix més contagis en homes, que els infants i els ancians tenen major risc de contagi, i que factors com: tabaquisme, alcoholisme, etc condicionen els grups riscs.
EliminaEn resum, podríem dir que sempre que es donin les condicions adequades (aigües estancades amb temperatures càlides,etc) trobarem la malaltia.
Espero haver resolt el teu dubte.
Salutacions,
Sílvia Gómez
Pregunta evaluable:
ResponElimina¿Esta enfermedad puede causar la muerte? Si esto puede ocurrir, ¿Se sabe cual es el índice de supervivencia?
Pablo Fernández
Buenas tardes Pablo, efectivamente esta enfermedad puede causar la muerte de los afectados. Aunque con un tratamiento adecuado las expectativas de curación son bastantes, la efectividad de la terapia depende de varios factores: la rapidez con la que se diagnostique y se empiece el tratamiento; la edad de la persona; el estado de su sistema inmune, etc.
EliminaTambién hay que discernir entre los dos casos clínicos que presenta la enfermedad: las fiebres de Pontiac y la enfermedad del Legionario. En el primer caso, al ser la infección más leve la supervivencia roza el 100%, esta manifestación representa el 95% de los casos, así que en general, los pacientes de legionelosis tienen una tasa elevada de curación. No obstante, cuando los enfermos presentan un cuadro de enfermedad del legionario, la tasa de supervivencia disminuye hasta al 70-80%.
En resumen, la enfermedad es potencialmente mortal para los afectados con la enfermedad del legionario, aquellos que presentan un cuadro clínico de fiebres de Pontiac, tienen más posibilidades de curación. Espero haber resuelto tus dudas.
Un saludo,
Sílvia Gómez
ResponEliminaPregunta avaluable:
Els fagolisosomes són cossos citoplasmàtics formats per la fusió d’una partícula ingerida i un lisosoma amb enzims hidrolítics. Llavors, si considerem la partícula ingerida com el bacteri, com és capaç d’inhibir la unió d’aquest i així poder sobreviure dins l’organisme?
Sofia Quintana.
Bona nit, Sofia. L.pneumophila és ingerit per un procès de fagocitosi poc usual anomenat: fagocitosi amb enrollamente, en aquest procés que és prou complex, la unió de legionella i el macròfag indueix la formació de filaments proteics que embolcallen la proteïna, protegint-la durant la fagocitosis. Posteriorment, un cop a l'interior del macròfag, el bacteri segrega una sèrie de proteïnes que inhibeixen la fusió de la vesícula que el conté i els lisosomes, evitant ser degradats. Més tard, l.pneumophila s'introdueix en els vacúols del macròfag on es comença a multiplicar.
EliminaEspero haver resolt el teu dubte.
Salutacions,
Sílvia Gómez
Pregunta avaluable
ResponEliminaHeu comentat que una de les fonts importants d’infecció són els sistemes hidràulics sense el manteniment adequat (com poden ser sistemes amb aigua climatitzada amb agitació constant i recirculació de l'estil spas, jacuzzis, piscines, banyeres terapèutiques o d’hidromassatge, tractaments amb dolls a pressió, etc.).
La meva pregunta és que, si tot i haver-hi sistemes de desinfecció i neteja com la hipercloració i la ionització del coure o plata, podria acabar sent pitjor el remei que la malaltia?
Vull dir que, per exemple, si s'aplica un tractament d'hipercloració constant a l'aigua... aquest podria acabar afectant perjudicialment a les persones que es banyen? O després es fa un procediment posterior per tal de restablir les propietats de l'aigua i que les persones puguin tornar a banyar-se sense problema?
Està clar que volem eliminar aquests microorganismes... però em pregunto si realment val la pena tot el procés que implica o bé és costós però molt eficient...
Natalia Mingorance García
Bon dia Natalia, suposo que més d'un cop has sentit que es cloren les piscines, els jacuzzis, etc per evitar la proliferació de microorganismes i no per aquest motiu, la salud de les persones resulta malmesa. Si és cert que a concentracions molt elevades de clor, hi ha persones que pateixen irritació als ulls, la pell i les mucoses, però això pot ser originat simplement perquè la persona té al·lergia al clor.
EliminaLa ionització amb coure i plata sí és un mètode més agressiu que no es pot realitzar continuament. S'utilitza més com a complement dels altres sistemes de desinfecció.
Responent la segona part, un cop s'efectua la hipercloració o la ionització, les propietats de l'aigua no es restableixen vull dir, no es buida tota l'aigua i es torna a omplir.
Espero haver resolt els teus dubtes.
Salutacions,
Sílvia Gómez
Comentari avaluable
ResponEliminaHeu mencionat, en la descripció dels quadres clínics, que és possible estar infectat però no presentar els símptomes. La meva pregunta és si aquest fet es deu a què el patògen es troba en latència dins l'hoste? I si és així, què provocarà que l'hoste acabi desencadenant els símptomes?
Paula Soriano Nogales
Hola Paula, las personas que no presentan síntomas pero se encuentran infectados son casos muy aislados, lo normal es presentar algunos de los síntomas que mencionamos en los cuadros clínicos, dependiendo si se trata de la fiebre de pontiac o de la enfermedad del legionario. Estos síntomas aparecen después de un período de incubación.
EliminaEsta bacteria puede encontrarse en estado de latencia a temperaturas menores de los 20ºC, ya que estas condiciones no son favorables para su desarrollo. Esto se suele ver en muestras ambientales o en aguas que no se encuentran en el rango de temperatura, pero no en el organismo, teniendo en cuenta que la temperatura media es de 37ºC y que desde que entra la bacteria comienza su ciclo.
Ana Rosa Fleitas
Pregunta evaluable:
ResponEliminaBuenos tardes,
Sabeis si puede afectar con mayor o menor gravedad dependiendo de la edad de la persona?
Muchas gracias
Alejandro Trouvé Carpena
Hola Alejandro, las personas mayores son más propensas al contagio de esta enfermedad debido a que suelen tener un sistema inmunitario más deteriorado. Con los años aumentan los problemas respiratorios, cardiovasculares, aumentan los problemas debido a malos hábitos como es el consumo de tabaco, se toman medicamentos que pueden provocar la immunodepresión y además, muchas personas mayores presentan más de una enfermedad a la vez. Todos estos casos factores pueden hacer a una persona más propensa a padecer legionelosis.
EliminaSegún la Organización Mundial de la Salud entre un 75% y un 80% del conjunto de casos notificados son personas mayores de 50 años.
Ana Rosa Fleitas
Hola Alex, las personas mayores son más propensas al contagio de esta enfermedad debido a que suelen tener un sistema inmunitario más deteriorado. Con los años aumentan los problemas respiratorios, cardiovasculares, aumentan los problemas debido a malos hábitos como es el consumo de tabaco, se toman medicamentos que pueden provocar la immunodepresión y además, muchas personas mayores presentan más de una enfermedad a la vez. Todos estos casos factores pueden hacer a una persona más propensa a padecer legionelosis.
ResponEliminaSegún la Organización Mundial de la Salud entre un 75% y un 80% del conjunto de casos notificados son personas mayores de 50 años.
Ana Rosa Fleitas
Pregunta avaluable:
ResponEliminaBon dia,
A la introducció del blog heu comentat que la Legionella és un microorganime que, en humans, sol allotjar-se en els macròfags alveolars degut a que, aquests, són molt similars als hostes que parasiten en medi lliure. El fet de dir que són similars, suposo que fa referència a les condicions de vida que li proporcionen al microorganisme. Quines són aquestes? És a dir, quines preferències ambientals, per així dir-ho, presenta el microorganisme?
Laura Clapés Delgado
Buenas noches Laura,
ResponEliminaEsta bacteria se encuentra en ambiente acuáticos (preferentemente en aguas estancadas o con existencia de zonas muertas o de baja circulación de agua) o ambientes húmedos, donde tiene abastecimiento de nutrientes, protección y unas temperaturas adecuadas para su desarrollo. Por este motivo, en aguas naturales las podemos encontrar formando biofilms, que le proporcionan todo lo antes mencionado. También sobreviven en el interior d protozoos cuando las fagocitan o en el cuerpo humano ya que tienen un medio rico en nutrientes y todas las otras condiciones antes mencionadas.
No osbtante, entre los factores más importantes que ayudan al desarrollo de este microorganismo tenemos:
-oxígeno entre 0,2-2,2 mg/L
-pH entre 5 y 8,5
-presencia de hierro y aminoácidos
-zonas con baja velocidad de circulación de agua
-calidad del agua: presencia de nutrientes, sólidos en suspensión, turbidez
-presencia de depósitos biológicos como formación de biocapas y biofilms, protozoos, algas...
Ana Rosa Fleitas