divendres, 18 de març del 2016

PATÒGENS OPORTUNISTES

Què és un patogen?
Un patogen és tot agent patogènic extern que habita en un altre ésser viu, anomenat hoste, produint-li danys o malalties. També hi ha casos que poden coexistir amb l’hoste sense produir-li cap afectació.
El mecanisme que utilitzen aquests patògens per introduir-se a l’organisme hoste s’anomena patogenicitat. Per entendre bé aquest tema, primer de tot hem de tenir clar el significat de PATOGENICITAT. Patogenicitat es l’atribut, lligat a diferents factors estructurals o funcionals, que alguns microorganismes posseeixen per produir dany a l’hoste, es la via per desenvolupar la malaltia. Existeixen  diferents tipus de patògens:
  • Facultatius: són els que habiten sense produir cap dany, fins que canvien les circumstancies de l’hoste i en aquell moment es quan aquests microorganismes produeixen el dany.
  • Obligats: no estan associats amb l’hoste excepte per produir dany.
  • Oportunistes: són els que tractarem ara.
Què és un patogen oportunista?
Un patogen oportunista és aquell organismes  que produeix dany només en determinades ocasions, coincidint amb una disminució dels mecanismes immunitaris, tant locals com generals, en subjectes immunodeprimits. Aquests microorganismes formen part de la flora microbiana habitual de l’hoste o de l’ambient que l’envolta, sent incapaços de produir-lo en subjectes immunocompetents.
Primer dir que el que s’entén per infecció és la colonització d’un organisme (hoste) per part d’espècies exteriors que són perjudicials pel funcionament normal de l’hoste. Exposat això podem dir que un patogen pot infectar a un hoste però no produir-li cap dany inicialment , si l’hoste es troba en unes condicions saludables (immunocompetent), aquest patogen es troba en un estat de latència, es troba viu però no produeix dany a l’hoste. En el moment en què l’efectivitat del sistema immunològic de l’hoste disminueixi (immunodeprimit) és quan el patogen comença a causar patogenicitat, que causa e dany o la malaltia especifica per a aquell microorganismes. Aquests són els que s’anomenen patògens oportunistes. Dir també que un microorganisme pot viure dintre del hoste sense produir-li cap dany al llarg de la seva vida i no el consideraríem un patogen o bè per contra que el patogen infecti i directament es produeixi la patogenicitat sense patir cap fase de latència.

Patògens en humans
En els éssers humans es donen infeccions oportunistes quan el sistema immunitari no funciona correctament, això pot provocar que la flora bacteriana normal pot sobrepoblar-se o moure's a zones del cos on normalment no es trobarien. L’equilibri microbià es pot desestabilitzar quan una persona pren antibiòtics d’ample espectre, quan es troba mal nodrida, quan està inmunodeprimida per VIH, quan està en tractament de quimioteràpia o està malalta d’entre altres causes. Això pot ser aprofitat per diferents paràsits oportunistes com les espècies Candida albicans, Straphylococcus aureus, Pseudomona aeruginosa, Escherichia coli, Streptococcus pneumoniae, Treptonema pallidum o els géneres Campylobacter i Shigella.
Un dels paràsits oportunistes més destacats és Pseudomona aeruginosa degut a la “resistència inherent a moltes classes de medicaments, a la seva habilitat d’obtenir resistències, via mutacions, a tots els tractaments rellevants; a la seva alta i creixent taxa de resistència local i al seu freqüent rol en infeccions. Algunes poques soques de P. aeruginosa són resistents a tots els antibiòtics de confiança.”(1). P. aeruginosa és un bacteri Gram-negatiu, que pertany a la família Pseudomonadaceae que afecta infecciosament el tracte urinari, el sistema respiratori (2), la pell causant dermatitis, també causa infeccions gastrointestinals i als ossos. Aquestes infeccions es donen particularment en pacients amb cremades severes, càncer, SIDA i fibrosis quística(2). És a dir la seva importància recau en que és un patogen nosocomial.
P. aeruginosa té una temperatura òptima de creixement a 37ºC, però aguanta fins a 42ºC; és resistent a altes concentracions de sal, antisèptics i antibiòtics. Per adherir-se i colonitzar utilitza els flagels, pillis i exopolisacàrids. És resistent a antibiòtics degut a la seva membrana externa Gram- (3). Conté glicocàlix que li dóna efecte antifagocític, és a dir, resistència a la síntesi de lípids (4).

Patògens en altres ambients.

  • L. pneumophila i M. avium
Hi ha patògens  com la Legionella pneumophila o el  Mycobacterium avium que són agents de malalties que es transmeten per l’aigua, cada cop més reconeguts com a problemes de salut pública en aigües potables. Molts d’aquets patògens tendeixen a ser resistents als desinfectants, per tant  en comptes d’intentar eliminar-los s’exigeix trobar una solució relacionada amb la manipulació del ambient en el que viuen (microbioma) per fer que no tornin a créixer.  Uns científics de New York van intentar solucionar aquest problema limitant els nutrients essencials en calentadors d’aigua simulats per observar si es produïa una reducció microbiana. (5)

  • Xanthomonas oryzae
Aquest microorganisme és fitopatogènic, és a dir, és un patogen que produeix malalties en plantes. Aquest en concret ataca a les plantacions d’arròs provocant com una espècie de “corrosió” a es fulles i s’estén per la planta i per les plantes veïnes, és com una epidèmia. Aquest microorganisme va causar molt de dany en els grans conreus a l’Àsia cap a la zona de Japó on troben les grans plantacions d’arròs.

Conclusions
En resum, existeixen molts tipus de microorganismes patògens i no tots causen el mateix mal. De la mateixa manera que no tots actuen en el mateix tipus d’organismes, alguns actuen sobre plantes, altres sobre humans i altres poden actuar tant en plantes com en animals. I en concret els patògens oportunistes necessiten un hoste en condicions immunodepressives per a poder actuar-hi sobre ell.

Bibliografia
1.David M. Livermore Multiple Mechanisms of Antimicrobial Resistance in Pseudomonas aeruginosa: Our Worst Nightmare? Oxford Journals. Medicine & Health. Clinical Infectious Diseases. Volume 34, Issue 5. Pp. 634-640.

2. Crabbé A1, Ledesma MA, Nickerson CA. Mimicking the host and its microenvironment in vitro for studying mucosal infections by Pseudomonas aeruginosa. Pathog Dis. 2014 Jun;71(1):1-19. doi: 10.1111/2049-632X.12180. Epub 2014 May 23.

3. Bălăşoiu M, Bălăşoiu A.T, Mănescu R, Avramescu C, Ionete O. Pseudomonas aeruginosa resistance phenotypes and phenotypic highlighting methods.Curr Health Sci J. 2014 Apr-Jun;40(2):85-92. doi: 10.12865/CHSJ.40.02.01. Epub 2014 Mar 29.

4. Kondakova T, D'Heygère F, Feuilloley M.J, Orange N, Heipieper HJ, Duclairoir Poc C. Glycerophospholipid synthesis and functions in Pseudomonas.Chem Phys Lipids. 2015 Sep;190:27-42. doi: 10.1016/j.chemphyslip.2015.06.006. Epub 2015 Jul 3.


26 comentaris:

  1. La definició de patògen és correcta, però no queda clar què entens per "infecció". El fet que un microorganimse estigui present en un hàbitat concret del nostre cos no vol dir que estigui infectant.

    Des d'un punt de vista de l'ecologia de la infecció podríem dir que tots els patògens són oportunistes en tant que esperen el seu moment? o en canvi hi ha infeccions que no obeeixen a aquest patró.

    No entenc que els patógens en aigua potable mereixin un títol d'un capítol. En tot cas, Legionella per sé és el protagonista.

    Els gràfics estan mal triats i pobnexplicats. Apart, donar el protagosme gràfic a un estudi "menor" no sembla el més adequat. L'article de referència és un treball sobre salut ambiental en calentadors d'aigua simulats i poc extrapolable. No crec que les "condicions" per a què els oportunistes triumfin tinguin a veure amb el carboni orgànic. Definir aquestes condicions.

    Falta treballar el guió (outline) dels aspectes que es volen tractar i enfocar millor l'exposició. Això només s'aconsegueix quan es té a la vista l'abast de tema a tractar. Busqueu referències més adequades per tenir aquesta visió més global.

    Altres tipus d'oportunistes (plantes)?

    ResponElimina
  2. Pregunta avaluable:

    Què cal que tingui un bacteri perquè sigui patògen? Quins caràcters fisico-químics ha de tenir, alguna estructura en especial? Algunes proteïnes concretes per a poder actuar contra el cos d'un organisme?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son moltes les adaptacions d'un bacteri perquè sigui patògen, per adherir-se a l’hoste, penetrar-hi i sobreviure a les defenses d’aquest. La capa mucosa, la càpsula bacteriana, entre altres, per unir-se a l'hoste i evitar la fagocitosi; pilis i fímbries (amb adhesines) per adherir-se a la cèl·lula hoste. Alguns tenen proteïnes M, per impedir l’opsonització, altres proteases per destruir anticossos o pigments carotenoides per neutralitzar compostos oxigenats.

      Marc Fernandez

      Elimina
  3. Comentari avaluable:

    Quan parleu de microorganismes formen part de la flora microbiana habitual de l’hoste, us referiu a microorganismes que ens són benificiosos i essencial per a viure o bé que hi són pero ni ens afavoreixen ni ens perjudiquen? En el cas que siguin benficiosos, els tractament per frenar la proliferació, quan afecten a un inmunodeprimit, no poden acabar amb el microorganisme i ser perjudicials per l'individu?

    Marina Portella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que he llegit aquests microorganismes que formen part de la flora microbiaa són beneficiosos però en certa quantitat, és a dir, en un certs nivells aquests microorganismes són beneficiosos. El problema és quan per algunes infeccions es troben amb un sistema immunodeprimit comença a augmentar la quantitat d'aquest organismes i es prejudicial.

      Elimina
  4. Pregunta avaluable:

    Quan exposeu els 3 tipus de patògens, dieu que els facultatius habiten sense produir cap dany fins que canvien les circumstàncies. La meva pregunta és, quines són les circumstàncies que han de canviar? Que els oportunistes es tornin patògens quan l'efectivitat del sistema immunològic de l'hoste disminueix també és un canvi de circumstància, per tant, quina diferència hi ha entre els oportunistes i els facultatius?

    Elena Lianes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la informació que he trobat un patogen oportunista només es torna patogen quan el sistema immunitari de l'hoste varia. En canvi, els facultatius es qualsevol canvi que li sigui beneficios per creixer.

      Elimina
  5. Pregunta evaluable:
    ¿Se conoce algún mecanismo o en que se basa el microorganismo para detectar la debilidad del sistema inmunitario del huésped?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Hay diferentes mecanismos por los cuales un patógeno oportunista puede causar daños al huésped cuando el sistema inmunitario esta bajo o dañado. Inicialmente el patógeno únicamente utilizara al huésped para la obtención de nutrientes a la hora de realizar sus funciones pero estará controlado por el sistema inmune que frenara su alta capacidad de multiplicación. En el momento en que el sistema inmunológico este bajo , estos microorganismos aprovecharan y generaran una alta multiplicación y capacidad de defenderse contra el sistema inmune generando capsulas protectoras o bien toxinas. El inicio de la infección puede ser asintomática pero finalmente si la infección continua se presentaran diferentes síntomas dependiendo del patógeno. Cada patógeno tiene sus sistema para multiplicarse y aprovecharse del huésped, por lo tanto no es que haya varios mecanismos de detección de la debilidad del sistema inmunitario, sinò que simplemente no hay nada que los pueda"frenar".

      Elimina
  6. Pregunta avaluable:

    Quan expliqueu què són els patògens oportunistes dieu que són microorganismes que formen part de la flora microbiana habitual de l'hoste. Amb això feu referència a que són microorganismes que habitualment es troben al medi i en contacte amb l'hoste però que en principi no són patògens o també a aquells microorganismes que acostumen a trobar-se més íntimament associats a l'hoste (en simbiosi), proporcionant-li beneficis? En cas de que també siguin microorganismes simbionts, em podríeu donar algun exemple?

    Mara Müller

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Doncs quan parlem d'un microorganisme patogen podem referir-nos als dos casos que ens planteges. Un microorganisme patogen pot ser un microorganisme que visqui en la nostra flora natural però que a causa del baix sistema immune o un canvi en el nostre organisme es multipliqui i es desenvolupi de manera que ens produeixi una infecció. També podem determinar un patogen oportunista aquell que és exogen del nostre organisme però que infecta i a causa del baix sistema immune es generi un problema. Poden ser els dos casos. Un exemple clàssic de patogen oportunista en flora natural és l'Streptococcus pneumoniae, que sol habitar al conducte nasal o be Pseudomonas aeruginosa que sol viure en parts humides del nostre cos.

      Elimina
  7. PREGUNTA AVALUABLE:

    Quines són les característiques fisico-químiques que diferencien a Pseudomona aeruginosa d'altres patògens oportunistes que li permet l'habilitat de tenir resistència a antibiòtics?

    Laura Vilà i Quintana

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'alta capacitat de resistència als antibiòtics de la Pseudomona aeruginosa és degut a les característiques de la seva membrana cel·lular com la presència de b-lactamasas i a la seva alta impermeabilitat juntament amb bombes d'expulsió i mutacions de les porines transmembranals.

      Les β-lactamasas són enzims que hidrolitzen l'anell β-lactámic del antibiòtic i d'aquesta manera destrueixen el principi actiu de l'antibiòtic i impedeixen la seva activitat. Un dels problemes és que aquesta encima pot ser induïda en uns dies després d'aplicar el tractament, que fins aquell moment semblava que funcionava y per tant el pacient no millorar. Aquest mecanisme presenta resistència a totes les penicil·lines.

      Les Bombes d'expulsió presents a la membrana són complexos enzimàtics que expulsa'n de la cèl·lula detergents i substàncies anfipàtiques que d'altra manera destruirien la cèl·lula. Tot i que aquestes bombes ja estaven en el microorganisme abans de l'era dels antibiòtics, els hi ha resultat un gran sistema de defensa. Aquests sistemes d'expulsió són els responsables de la impermeabilitat a la majoria d'antibiòtics.

      Les porines són proteïnes transmembranals que compleixen diferents funcions, entre elles permetre la captació passiva d'aminoàcids bàsics a través de la membrana externa. Les mutacions tan ràpides d'aquestes proteïnes a permès la disminució de l'afinitat i el transport d'antibiòtics utilitzant aquest sistema.

      La capacitat de ser induïts pel mateix antibiòtic i altres substàncies a generar mutacions i poder activar-se en qüestió de dies el fa resistent pràcticament a tots els antibiòtics disponibles.

      Elimina
  8. Pregunta evaluable:

    ¿Cuales son los mecanismos que utiliza el cuerpo humano para combatir los patógenos oportunistas?

    Ana Suárez Ocaña

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cuerpo humano en este caso huésped tiene múltiples mecanismos para impedirla adherencia, la colonización y el crecimiento de los microorganismos. Estos mecanismos se pueden clasificar en inespecíficos y específicos.
      Los mecanismos inespecíficos son con los que todos nacemos, por ejemplo la barrera cutánea o mucosa, el contendido de ácidos grasos de la piel, el pH ácido del estómago y las enzimas presentes en lágrimas,saliva y otros líquidos. La flora normal del organismo tambien puede ser muy importante a la hora de defender al huèsped.
      Los sistemas especificos son el sistema imnunitario humoral y el celular. En el humoral los anticuerpos circulan por la sangre y se unen específicamente al antígeno extraño que los ha inducido. La unión antígeno anticuerpo facilita a los fagocitos la ingestión. Por otro lado el sistema inmune celular implica la formación de células especializadas que reaccionan con los antígenos extraños,destruyendo el antígeno o induciendo a otras células a destruirlo.

      Elimina
  9. Pregunta evaluable:

    Qué medidas de control se pueden llevar a cabo para evitar el contagio de enfermedades producidas por bacterias como Legionella pneumophila o Mycobacterium avium ? Cómo se manipula el ambiente para evitar su proliferación?

    Ana Rosa Fleitas

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. La Legionella suele ser un patogeno que se encuentra en el agua. Es difícil disponer de métodos de prevención y control de Legionella totalmente eficaces,fundamentalmente por dos razones:porque Legionella es una bacteria que se encuentra en todas partes en el ambiente en el que se querría realizar la erradicación y, por otra parte, porque esta bacteria es más resistente que otros microorganismos a la acción de los medios físicos o químicos de control habitualmente empleados.El instituto nacional de seguridad dice que en general, las medidas preventivas irán encaminadas a impedir el desarrollo de la bacteria, modificando las condiciones de vida que le son favorables (nutrientes, agua, temperatura, etc.),Separando también el agua fría de la caliente en diferentes recipientes. También se aplicarían filtros de los lugares donde se producirian vapores de agua.
      En el caso de M. avium, si la detección se realiza en el animal en concreto, el animal seria aislado para evitar infecciones a otros huéspedes. Si como en muchos casos se ha dado el bacterio se encuentra en la leche, todas esas leches son retiradas del mercado, ya que presentan un alto riesgo para la salud pública, y serian eliminadas en zonas restringidas y protegidas.

      Elimina
  10. PREGUNTA AVALUABLE:

    Sabeu què és el que fa que un microorganisme sigui patògen oportunista d'una espècie/un ambient en concret o bé d'una part en concret del cos?

    Natalia Mingorance García

    ResponElimina
    Respostes
    1. En si hi ha diversos factors que poden determinar que un patogen visqui o infecti un hoste concret o un altre, tals com: factors genètics, edat, trastorns fisiològics, malalties preexistents, comportaments i estils de vida, higiene personal, manipulació d'aliments, dieta, consum de tòxics: tabac, alcohol i altres drogues...
      La patogenicitat del microorganisme també està facilitada o refrenada per la Resistencia immunitària de l'hoste i els seus sistemes de detenció. Per exemple les persones que pateixen de sida, en el qual el virus disminueix les defenses, poden presentar malalties a patògens habitualment inofensius.
      Hi ha patògens com el virus de la verola que poden infectar tan animals com a persones, ja que la seva forma d'infecció i/o estructura els hi permet. Però mai podran infectar una planta, ja que requeriria un altre tipus d'infecció i característiques.

      Elimina
  11. Pregunta avaluable:

    Com detecten els patògens oportunistes el pas d'immunocompetència a immunodeficiència de l'hoste? Hi ha algun mecanisme bioquímic que els permeti detectar-ho?

    Gràcies,

    Carla Rios Astorch

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és que detectin que el sistema immune a passat a immunodeficiència sinó que el patogen en aquell moment no té cap factor que el detingui per iniciar una multiplicació massiva i per tant colonització de l'hoste. No es troba cap impediment enterespecific el qual el pugui detenir. També s'ha de tenir en compte que cada patogen és diferent i té les seves estratègies per interferir en l'hoste, per tant no és que hi haguin diversos mecanismes de detecció de la debilitat del sistema immunitari, sinó que simplement al patogen no se li presenta cap classe de Resistencia.

      Elimina
  12. COMENTARI AVALUABLE:

    Respecte als patògens oportunistes en humans, mencioneu molts símptomes causats per cadascún dels citats, però pot algun d'ells arribar a ser letal?

    Gràcies

    ANA JIMÉNEZ ROMERO

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els patògens poden arribar a ser letals si el nostre sistema no aconsegueix eliminar-los o bé per si sols o amb ajuda d'algun antibiòtic. Un dels patògens que més costa "d'erradicar" un cop s'ha iniciat la infecció és el Pseudomona aeruginosa, ja que presenta una alta capacitat immune als antibiòtics. Aquest patogen forma part de la nostra flora natural però on normalment hi ha més problemes és als hospitals, ja que a part de ser una infecció per bacteri difícil de curar pot agafar-se per qualsevol via oberta del nostre organisme, sigui un catèter o una sonda urinària.

      Elimina