dijous, 17 de març del 2016

ORIGEN I COMPORTAMENT EPIDEMIOLÒGIC DEL VIRUS DE LA GRIP A


QUÈ SÓN ELS VIRUS INFLUENZA? LA GRIP A

La Influenza o grip es una malaltia de caràcter respiratori contagiosa produïda pels virus Influenza, que són elements genètics del tipus ssRNA (RNA de cadena senzilla) segmentats, els quals estan envoltats per capsòmers de naturalesa proteica formant una càpsida, i més externament, per una bicapa lipídica que prové de l’hoste 9. Aquest conjunt se’l anomena virió, concretament del tipus envoltat. A la bicapa lipídica hi ha incloses les proteïnes hemaglutinina (HA) i neuraminidasa (NA). L’estructura d’aquestes difereix de soca a soca degut a una ràpida mutació genètica en el genoma viral, causa de la generació de noves variants dels virus Influenza, com és el cas del rellevant virus de la Grip A (H1N1). Referent al nom, el qual va ser designat per la OMS (Organització Mundial de la Salut), la lletra A fa esment a la família dels virus de la grip humana i alguns animals, com ara porcs i aus. Pel que fa a les lletres H i N aquestes corresponen a la inicial de les proteïnes ja mencionades 2.
Aquest virus resulta de la recombinació de cinc segments de RNA d’origen porcí, dos d’aviaris i un d’humà 1. Va ser aquest el que va generar la Grip A, malaltia que va provocar tan forta alarma mundial l’any 2009. 

 
Figura 1: Estructura del virus de la grip.


ORIGEN I EPIDEMOLOGIA DE LA GRIP A

Al segle XX es van registrar tres pandèmies del virus de la grip A:
  • Al 1918,  la causada pel virus de la Influenza A (H1N1), més coneguda com a grip espanyola.
  •  Al 1957 (grip asiàtica), ocasionada pel virus A (H2N2).
  • Al 1968, la grip de Hong Kong, causada pel subtipus A (H3N2).

Al juny de l’any 2009, l’OMS va declarar la situació de pandèmia per un nou virus de la Influenza A (H1N1) d’origen porcí ja que la infecció havia afectat a 74 països i hi havia risc de propagació 1. Es van començar a produir casos de grip A al mes de març a Mèxic i a partir d’abril es va estendre per tot el món, passant de ser una epidèmia a una pandèmia ja que va passar d’afectar entre un 5-20% a un 20-40% de la població mundial (Figura 1).





Figura 2: Fluxos d’expansió internacional del virus pandèmic A (H1N1) i nombre acumulat de casos confirmats pel laboratori (abril-juliol, 2009).

A principis de març, es va detectar a La Gloria (Mèxic) una grip que comportava en molts casos problemes respiratoris i que afectava al 60% dels habitants. Aquesta localitat es trobava a prop d’una granja de porcs, però el propietari d’aquesta va declarar que no s’havien trobat símptomes de grip porcina en els seus animals ni treballadors. Així doncs, les autoritats mexicanes van definir-ho com a “grip de temporada tardana” fins al 21 d’abril, quan els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units van avisar als mitjans sobre dos casos aïllats d’una nova grip porcina. Aquests van ser dos nens residents als EEUU que no havien estat en contacte amb porcs i no havien viatjat a Mèxic amb anterioritat. La primera mort deguda a la grip porcina va ser una dona diabètica d’Oaxaca (Mèxic) a l’abril que va morir a causa de complicacions respiratòries. Es van enviar mostres al CDC i van donar positives a la grip porcina i es va relacionar amb la grip tardana 2, 4.
El pas de nivell d’alerta 3 a 4 es va declarar quan es van expandir els casos a Ohio, Canadà, Espanya, Regne Unit, Nova Zelanda i Israel.
Poc després es va donar el primer cas indirecte, concretament a Espanya. Es tractava d’un home que va ser contagiat per la seva parella, que anteriorment havia fet un viatge a Mèxic. Cal destacar, però, que la dona no presentava els símptomes de la malaltia5. Aquest fet sumat al augment dels casos i la seva expansió va fer que la OMS declarés risc de pandèmia, és a dir, el nivell 5 d’alerta 6.
Concretament el dia 11 de juny de 2009 es va arribar al nivell 6, on es va passar de pandèmia imminent a pandèmia7. Per alguns professionals, tant alt nivell d’alerta va ser exagerat i precipitat. 

 
Figura 3: Mapes comparatius de l’impacte del virus de la grip A.


SÍMPTOMES 8

La grip A presenta uns símptomes molts similars a la grip comuna. Aquests són: febre alta (≥ 38 °C), símptomes d’infecció respiratòria o pneumònia (com tos continuada), dolors musculars, pèrdua de la gana i malestar general.
Els casos importants són els que presenten dificultat respiratòria greu, deshidratació, xoc i consciència alterada i immunosupressió.

PREVENCIÓ 2

El virus es propaga per via respiratòria i les recomanacions per prevenir la infecció són:
  • Rentar-se bé i freqüentment les mans.
  • Evitar contacte directe amb afectats.
  • Utilitzar desinfectants.
  • Evitar tocar-se la boca, el nas i els ulls.
  • Ventilar les llars.
  • Utilitzar mascaretes en zones públiques.
  • Evitar els petons o saludar amb la mà.
La gent que més ha de vigilar són infants, adults majors de 65 anys, embarassades i persones amb problemes cardiovasculars i cardiorespiratoris.
Cal dir que la vacuna és el mètode de prevenció més eficaç per evitar contreure la grip i evitar complicacions. Es disposa de vacunes corresponents a tres tipus antigènics del virus de la grip: A(H1N1), A(H3N2) i B.

Figura 4: Esquema dels símptomes, transmissió i prevenció.


TRACTAMENT 1,3
  •  L'oseltamivir i el zanamivirn són antivírics que inhibeixen la neuraminidasa. Aquests redueixen la capacitat de multiplicació del virus i, per tant, alleugen els símptomes. El virus és resistent als inhibidors amanatidina i rimanatidina.
  •  Si desenvolupa una pneumònia per Staphylococcus aureus cal utilitzar els medicaments adequats. La pneumònia a vegades pot ser causada per soques resistents a la meticilina i en aquest cas cal un tractament amb antibiòtics. 

CONCLUSIONS
 
L’augment de víctimes de la grip A i l’expansió ràpida del virus per tot el món va resultar en la primera pandèmia del segle XXI. Això va passar degut a la falta d’immunitat de la població davant l’aparició d’un virus en humans, les proteïnes de superfície dels quals (H i N) són antigènicament diferents a les presents en els virus estacionals. Cal destacar que la grip A va provocar menys morts que les causades per la grip estacional, per aquesta raó es creu que el nivell 6 d’alerta va ser exagerat. 


Vídeo 1: Tot el que cal saber sobre el virus de la grip A 11

BIBLIOGRAFIA
  1. Campins Martí, Magda; González Baulies, Roser; Vaqué Rafart, Josep. 2010. Grip A (H1N1) 2009: prespectiva final de la pandèmia. Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. 70, 151-157. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.scpediatria.cat/pediatrcatalana/docs/2010/pc4/trevisioped_cat_4[2].pdf 
  2. González Valdés, Laura Margarita; Orraca Castillo, Oladys; Sanabria Negrín, José Guillermo. 13/01/2010. La influenza A (H1N1): estado actual del conocimiento. Revista de Ciencias Médicas de Pinar de Río. 14(1), 295-313. Recuperat el 10/03/2016 de: http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s1561-31942010000100030 
  3. Pastó Cardona, L.; Masuet Aumatell, C.; Pineda Yuste, M.; Palom Rico, X.; Granada Vicente, R.; Jódar Massanés, R. 20/12/2012. Características de los pacientes ingresados por sospecha de gripe A (H1N1) según confirmación microbiológica. ELSEVIER: Vacunas. 14 (1), 4-10. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1576988713000058 
  4. Martínez, Núria. 27/04/2009. El virus mutó en mujer de Oaxaca. El Universal. Recuperat el 10/03/2016 de: http://archivo.eluniversal.com.mx/nacion/167576.html 
  5. Álvarez, Rafael J. 30/04/2009. Seis nuevos casos de gripe porcina en España: uno de los afectados no viajó a México. El Mundo. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/29/espana/1241018459.html 
  6. Redacción El Tiempo. 29/04/2009. A fase 5, que significa “pandemia inminente”, elevó la OMS el nivel de alerta por gripa porcina. El Tiempo. Recuperat el 10/03/2009 de: http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-5096853 
  7. Chan, Margaret. 11/06/2009. El nivel de alerta de pandemia de gripe se eleva de la fase 5 a la fase 6. Organización Mundial de la Salud. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009/h1n1_pandemic_phase6_20090611/es/ 
  8. Ruiz, Gonzalo. 20/05/2009. Síntomas de la gripe porcina. Demedicina. Recuperat el 10/03/2016 de: http://demedicina.com/sintomas-de-la-gripe-porcina/ 
  9. New York State. Department of Health (2009). Influenza (gripe). Recuperat de: https://www.health.ny.gov/es/diseases/communicable/influenza/fact_sheet.htm 
  10. Organización Mundial de la Salud (2009). Alerta y Respuestas Mundiales. Gripe por A (H1N1): preguntes frecuentes. Recuperat de: http://www.who.int/csr/disease/swineflu/faq/es/#doesit 
  11. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). (maig 2009). H1N1 Influenza (Gripe porcina) (Swine Flu) [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=G25QbPPjzEk

10 comentaris:

  1. El treball és força complet pel que fa a explicar els orígens del virus de la grip A i els seus aspectes epidemiològics. De totes maneres seria interessant donar dades epidemiològiques que expliquin la incidència d’aquest virus a la població (taxa d’incidència, prevalença, mortalitat de la malaltia...). Cal que expliqueu si els casos que es van donar de mortalitat eren deguts a la grip o a complicacions derivades per altres malalties com la pneumònia bacteriana que afectava a persones amb grip per ser més sensibles. Cal que dieu quina franja d’edat era més sensible a complicacions causades per la grip A (majors de 65 anys, nens.....). També és important que comenteu la polèmica generada per la gran quantitat de vacunes que es van fabricar i que amaguen possiblement interessos de companyies privades.
    Seria interessant que relacioneu la virulència del virus amb l’alta taxa de mutació que té. L’aparició de soques virulentes pels humans no té lloc únicament a partir de mutacions en una soca anterior sinó també per barreja de genomes vírics preexistents, com ja dieu vosaltres. Aquest és un mecanisme de variació addicional a l’elevada taxa de mutació que ja tenen els virus RNA. Heu de parlar del concepte de “quasiespècies” víriques. Quina relació hi ha entre les diferents soques víriques que citeu (H1N1, H2N2, H3N2)?. Les soques víriques que infecten als humans, poden també infectar a altres mamífers com gossos o gats?.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Comentari avaluable:

    Tenint en compte que la grip A és deguda a una mutació en els virus Influenza, la cura d'aquesta malaltia és la mateixa en totes les grips o difereix entre elles? En cas que l'aplicació del tractament sigui diferent, si ens trobem davant dels mateixos símptomes es pot saber de manera ràpida si estem parlant de grip comú o grip A?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com comentes és complicat determinar quin tipus de grip tenim tenint en compte només la simptomatologia ja que són molt similars. Pel que fa a la prevenció hi ha vacunes trivalents (virus influenza H1N1 i H3N2 i virus influenza B) i vacunes quadrivalents (els 3 virus anteriors i un altre virus influenza B) tot i que només són efectives passades dues setmanes de l'administració d'aquestes ja que cal produir els anticossos necessaris. Pel que fa al tractament d'aquesta malaltia, és el mateix que per una grip comuna, exceptuant-ne clar els casos greus deguts a complicacions que s'han de tractar segons dicti el metge (hi ha diferents tipus de complicacions i segons quin es tingui hi ha un tractament o un altre) a la publicació hi pots trobar algun dels tractaments que es pot fer.

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Comentari avaluable:

    La grip A (pandèmia del 2009) utilitza la mateixa denominació que la grip espanyola, H1N1, però quina diferència hi ha entre elles? Gràcies

    SÒNIA LARA RULL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com comentes, la grip A (2009) és del mateix tipus que la grip espanyola del segle passat, es tractaria d'alguna mutació que ha patit al llarg d'aquest temps i per tant, ha pogut afectar a aquest gran nombre de persones que no disposaven prèviament dels anticossos per combatre-la.

      Elimina
  6. Pregunta avaluable:

    Heu parlat una mica sobre hemaglutinina (HA) i neuraminidasa (NA) i l'antivíric que actua sobre la neuraminidasa.Però què són exactament aquestes dues proteïnes? Entre diferents tipus de virus (com H1N1 o H3N2)són les úniques parts que difereixen?

    Simonas Valiuska

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com es diu en el text són dues proteïnes que es troben a la bicapa lipídica, l'estructura d'aquestes proteïnes varia de soca a soca degut a la ràpida mutació del genoma viral i aixó fa que hi hagi noves variants dels virus Influenza. H1N1 i H3N2 també difereixen en l'orígen i la composició del seu genoma. H1N1 prové de la barreja de tres variants d 'influenza porcina que alhora provenen d'altres variants d'origen porcí, aviar i humà que feia temps que circulaven pel món. H3N2 és un virus especific dels porcs que té una variant (H3N2v) amb gens de virus aviars, porcins i humans i a més té el gen M del virus de la pandèmia d'H1N1 del 2009. Aquest es va detectar per primer cop en humans al 2011 i l'adquisició del gen M podria fer que aquesta variant produeixi infeccions a humans amb més facilitat que la resta d'Influenzes porcines.

      Elimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina