ELS PROBIÒTICS I ELS SEUS EFECTES

1. INTRODUCCIÓ

El sistema digestiu està colonitzat per una sèrie de microorganismes que formen un grup complex anomenat microbiota intestinal. Aquestes bacteries conviuen en simbiosi amb l’intestí formant un equilibri que sovint es pot veure afectat per l’estrès, l’alimentació i fins i tot pel canvi climàtic.

En els últims anys, la millora en les tècniques científiques i tecnològiques ha permès el descobriment d’una sèrie de microorganismes beneficiosos pel nostre organisme, els quals van rebre el nom de probiòtics. 

2. PROBIÒTICS: HISTÒRIA I DEFINICIÓ

La paraula probiòtic deriva del grec i significa “prolife” (a favor de la vida). Al llarg del a història, aquesta paraula s’ha anat redefinit gràcies a l’aportació dels nous coneixements sobre els probiòtics.

Al llarg del segle XX es van postular diferents significats pel terme probiòtic, tot i així, no va ser fins a finals del segle XX i inicis del segle XXI quan es va obtenir una definició vàlida i coneguda arreu del món.  Al 1965, els científics Lilly i Stillwell van utilitzar per primera vegada el terme probiòtic, per fer referència a “substàncies secretades per un microorganisme que estimula el creixement d’un altre” (5), en contraposició al terme antibiòtic.

Aquesta definició va ser modificada l’any 1974, quan el científic Parker va començar a introduir el terme de la flora intestinal i la relació entre els microorganismes i l’hoste en els efectes generats pels probiòtics, definint-los com a “organismes i substàncies que provoquen un efecte beneficiós al seu hoste influint sobre la seva flora microbiana” (7).

Tot i així, va ser l’any 2001 quan la FAO/WHO (Food and Agriculture Organization and World Health Organization) va definir el terme que avui és coneix  com a definició universal dels probiòtics: “Conjunt de microorganismes vius que quan s’administren en quantitats adequades confereixen un benefici per a la salut de l’hoste” (2). 

3. ELS PROBIÒTICS MÉS UTILITZATS

S’han proposat diversos gèneres de bacteris (i llevats) com a probiòtics, tot i que els més utilitzats són les dues següents espècies:

• LACTOBACILLUS:

És el grup més gran i ampli entre els bacteris de l’àcid làctic (LAB). Morfològicament són gram-positius i no formen endòspores. Són fermentadors i anaerobis. Estan naturalment associats amb una gran varietat de plantacions riques en nutrients i molts d’ells implicats en la fabricació i conservació dels aliments.

Aquest tipus de bacteris es troben en el tracte gastrointestinal (GITs) i genitourinari (gUrT) d’animals i humans on juga un paper clau en el manteniment i la recuperació de l’estat saludable. Els efectes beneficiosos de les seves soques inclouen la colonització de la mucosa intestinal i genital, la inhibició de patògens, immunomodulació i assimilació de colesterol.

Imatge 1: Imatge feta al microscopi electrònic de Lactobacillus Casei present al iogurt.

•  BIFIDOBACTERIUM:

Definits morfològicament com a bacteris gram-positiu. Són anaerobis i presenten un metabolisme pròpiament dels fermentadors.

Tots els Bifidobacterium coneguts actualment viuen un nombre molt limitat d’hàbitats, els quals són el GITs d’humans i animals, a l’intestí dels insectes i a les aigües residuals. 

Imatge 2: Imatge feta al microscopi electrònic de Bifidobacterium Longum.

4. PROPIETATS DELS PROBIÒTICS

Gràcies als avenços tecnològics i científics dels últims anys, s’ha pogut comprovar mitjançant tests in vitro tots els aspectes funcionals i les propietats beneficioses presents en aquests microorganismes probiòtics.

La tècnica in vitro ha permès identificar les nombroses propietats dels microorganismes probiòtics:

• Són resistents a les condicions gàstriques àcides o bàsiques.
• Són capaços d’adherir-se a la mucosa i a les cèl·lules epitelials humanes.
• Presenten activitat antimicrobiana.
• Dificulten l’adhesió dels patògens en la mucosa i cèl·lules humanes.
• Presenten activitat hidrolasa de sals biliars, és a dir, efecte bactericida de microbis nocius.
• Resistents a l'estrès (canvis de pH, temperatura, NaCl, etc.)
• Etc

5. EFECTES DELS PROBIÒTICS EN LA SALUT I LES MALALTIES

Un probiòtic va ser originalment usat per millorar la salut en animals i en éssers humans a través d’una modulació de la microbiota intestinal. En l’actualitat, els ingredients alimentaris microbians vius específics i els seus efectes sobre la salut s’estudien tant en matrius alimentàries com en soques de cultius de microorganismes. Aquests probiòtics presenten una sèrie d’efectes beneficiosos sobre la salut, entre els quals destaca:

MILLORA DE LA SALUT INTESTINAL MITJANÇANT LA REGULACIÓ DE LA MICROBIOTA

DIARREA INFECCIOSA O GASTROENTERITIS: 

En varis estudis s’ha pogut concloure l’eficàcia de les soques de probiòtics en la gastroenteritis. S’ha pogut demostrar que en un tractament per la diarrea infecciosa, l’administració d’algunes soques de l’espècie de Lactobacillus ha permès reduir severitat i durada de la diarrea. Alguns dels mecanismes que semblen explicar l’acció dels probiòtics és la producció de substàncies antimicrobianes bactericides, disminució del pH intestinal per l’estímul dels organismes productors d’àcid làctic, els quals afavoreixen al creixement d’organismes més beneficiosos. Altres probiòtics augmenten la resistència a la colonització al competir amb altres microorganismes patògens pel llocs d’unió al endoteli intestinal i pels nutrients que requereixen per sobreviure i desenvolupar-se.

En molts estudis relacionats amb malalties inflamatòries intestinals, com ara la malaltia del Corhn, la qual afecta a la disminució dels monòcits, no s’ha demostrat un efecte beneficiós ja que es necessari un major enteniment del canvi de la microbiota intestinal en la patogènesis, fet que facilitaria el desenvolupament de teràpies microbians efectives basades en probiòtics. 

EFECTES IMMUNOMODULADORS

S’ha descrit que les probiòtics poden modular la resposta immune en animals i humans no només a nivell de mucosa intestinal, sinó també a nivell sistemàtic degut a les seves propietats immunomoduladores per les malalties inflamatòries.

Una sèrie d’estudis mostren la viabilitat d’utilitzar els probiòtics per tal de poder modular el sistema immunològic, prevenir infeccions i controlar els processos inflamatoris que podrien ocasionar les al·lèrgies, per exemple, tot i que els resultats són molt diversos. Aquests fets han originat la necessitat de realitzar investigacions per tal de poder disminuir les diferències que es troben amb factors com: la soca o l’espècie utilitzada, la dosis del probiòtic, etc. Tot això permetrà realitzar comparacions i establir conclusions que beneficiïn l’ús terapèutic i preventiu dels probiòtics sobre el sistema immune.

EFECTES EN L’ACTIVITAT METABÒLICA

En la activitat metabòlica de la intolerància a la lactosa i la disminució del colesterol existeixen evidències que posen de manifest el paper beneficiós d’aquests microorganismes. Tot i així,  es necessita una millora en la investigació, especialment estudis clínics amb soques específiques i metodologia objectiva per tal de poder observar amb quin mecanisme actuen aquests per reduir els efectes que provoca la lactosa no digerida per l’intestí prim quan arriba al colon i el fet de que el metabolisme de lípids es pugui veure afectat pels probiòtics causant una disminució dels nivells de colesterol en sang. 

REDUCCIÓ DEL RISC DE PATIR CÀNCER:

Diverses evidències epidemiològiques, és a dir, aquelles relacionades amb la salut i les malalties, donen suport al paper protector dels probiòtics contra el càncer. Les substàncies cel·lulars dels bacteris de l’àcid làctic poden exercir diversos efectes beneficiosos en el tracte gastrointestinal, produint un efecte anti- tumoral. Aquesta capacitat s’atribueix a la inhibició de l’activitat mutagènica, per exemple, amb un paper important pel que fa la disminució d’enzims implicats en la generació de carcinògens, mutàgens, o agents promotors de tumors, com són la glucosidasa i la nitroreductasa.

D’acord a certs estudis recents, hi ha diversos mecanismes portats a terme pels bacteris de l’àcid làctic que estan tenint un efecte molt beneficiós en la inhibició del càncer de colon produint una inducció elevada de citoquines, les quals presenten una funció immunoreguladora.

Les investigacions sobre l’efecte del consum de probiòtics sobre el càncer animal i humà encara es troben en curs i tot porta a semblar que aquests seran molt prometedors de cara al futur. 

Figura 1: Efectes beneficiosos dels probiòtics per la salut d’humans i animals.

6. CONCLUSIÓ

L’evidència científica mostra el potencial beneficiós del probiòtics a l’hora de tractar o prevenir algunes condicions patològiques i, a més, poder millorar funcions fisiològiques. Les diferències entre les soques de Lactobacillus i Bifidobacterium a la llarga seran de gran utilitat de cara a obtenir un benefici potenciat sobre algunes condicions patològiques o fisiològiques.

Tot i això, encara es necessita molta més investigació per tal d’aprofundir en els beneficis dels probiòtics, estudis que a la llarga portaran una millora sobre les diferents funcions del organisme. 

7. BIBLIOGRAFIA

1.  Bernet, MF., Brassart, D., Nesser, JR. (1993) Apple. Environ. Microbial: Adhesion of human bifidobacterial strains to cultured human intestinal epithelial cells and inhibition of enteropathogen – cell interactions. (Vol. 59, pp. 4121-4128).
2. FAO/WHO. (Octubre 2001). Health and Nutrition Properties of Probiotics in Food including Powder Milk with Live Lactic Acid Bacteria. Recuperat de ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/009/a0512e/a0512e00.pdf
3. Ferrari, D., Broggio, F., Violati, M. (2013). International Journal of Probiotics and Prebiotics: Probiotic-therapy of oncology. (Vol. 8, pp. 15-18). Recuperat de http://search.proquest.com/docview/1491096035?pq-origsite=gscholar
4. Kun Lee, Y., Salminen, S. (2009). Handbook of probiotics and prebiotics (2a ed., pp. 4-14). New Jersey, Wiley.
5. Lilly, DM., Stillwell, RH. (1965). Science: Probiotics: Growth promoting factors produced by microrganismes. (Vol. 147, pp 747-749)
6. Manzano, C., Poveda, E., Estupiñan, D. (Març 2012). Revista Chilena de Nutrición: Efectos clínicos de los probióticos, qué dice la evidencia. Recuperat de http://www.scielo.cl/pdf/rchnut/v39n1/art10.pdf
7. Parker, RB. (1974). Anim. Nutr. Health: Probiotics, the other half of the antibiòtic story. (Vol. 29, pp. 4-8)