dissabte, 2 d’abril del 2016

ORIGEN I COMPORTAMENT EPIDEMIOLÒGIC DEL VIRUS DE LA GRIP A


QUÈ SÓN ELS VIRUS INFLUENZA? LA GRIP A
La Influenza o grip es una malaltia de caràcter respiratori contagiosa produïda pels virus Influenza, que són elements genètics del tipus ssRNA (RNA de cadena senzilla) segmentats, els quals estan envoltats per capsòmers de naturalesa proteica formant una càpsida, i més externament, per una bicapa lipídica que prové de l’hoste 9. Aquest conjunt se’l anomena virió, concretament del tipus envoltat. A la bicapa lipídica hi ha incloses les proteïnes hemaglutinina (HA) i neuraminidasa (NA). L’estructura d’aquestes difereix de soca a soca degut a una ràpida mutació genètica en el genoma viral, causa de la generació de noves variants dels virus Influenza, com és el cas del rellevant virus de la Grip A (H1N1). Referent al nom, el qual va ser designat per la OMS (Organització Mundial de la Salut), la lletra A fa esment a la família dels virus de la grip humana i alguns animals, com ara porcs i aus. Pel que fa a les lletres H i N aquestes corresponen a la inicial de les proteïnes ja mencionades 2.
Els virus de influenza porcina són principalment del subtipus H1N1 encara que també circulen d’altres (H2N2, H3N2...). Els porcs també poden infectar-se amb virus de influenza aviar, humana estacional i porcina. Algunes vegades els porcs poden ser infectats amb més d'un tipus de virus al mateix temps, i això pot ocasionar que els gens d'aquests es barregin. Com a resultat s’obté un virus de influenza que conté gens de diverses fonts. Encara que els virus de influenza porcina normalment són específics d'aquesta espècie i solament infecten porcs, en algunes ocasions aconsegueixen passar la barrera ínter-espècie i causar malaltia en humans. Es tracta d’un cas de "quasiespècies" víriques, un grup de virus relacionats per una mutació o mutacions similars, que competeixen dins d'un entorn altament mutagènic.
Aquest virus resulta de la recombinació de cinc segments de RNA d’origen porcí, dos d’aviaris i un d’humà 1. Va ser aquest el que va generar la Grip A, malaltia que va provocar tan forta alarma mundial l’any 2009. 




Figura 1: Estructura del virus de la grip.

 
ORIGEN I EPIDEMOLOGIA DE LA GRIP A
Al segle XX es van registrar tres pandèmies del virus de la grip A:
  • Al 1918,  la causada pel virus de la Influenza A (H1N1), més coneguda com a grip espanyola.
  •  Al 1957 (grip asiàtica), ocasionada pel virus A (H2N2).
  • Al 1968, la grip de Hong Kong, causada pel subtipus A (H3N2).
Al juny de l’any 2009, l’OMS va declarar la situació de pandèmia per un nou virus de la Influenza A (H1N1) d’origen porcí ja que la infecció havia afectat a 74 països i hi havia risc de propagació 1. Es van començar a produir casos de grip A al mes de març a Mèxic i a partir d’abril es va estendre per tot el món, passant de ser una epidèmia a una pandèmia ja que va passar d’afectar entre un 5-20% a un 20-40% de la població mundial (Figura 2).





Figura 2: Fluxos d’expansió internacional del virus pandèmic A (H1N1) i nombre acumulat de casos confirmats pel laboratori (abril-juliol, 2009).

A principis de març, es va detectar a La Gloria (Mèxic) una grip que comportava en molts casos problemes respiratoris i que afectava al 60% dels habitants. Aquesta localitat es trobava a prop d’una granja de porcs, però el propietari d’aquesta va declarar que no s’havien trobat símptomes de grip porcina en els seus animals ni treballadors. Així doncs, les autoritats mexicanes van definir-ho com a “grip de temporada tardana” fins al 21 d’abril, quan els Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units van avisar als mitjans sobre dos casos aïllats d’una nova grip porcina. Aquests van ser dos nens residents als EEUU que no havien estat en contacte amb porcs i no havien viatjat a Mèxic amb anterioritat. La primera mort deguda a la grip porcina va ser una dona diabètica d’Oaxaca (Mèxic) a l’abril que va morir a causa de complicacions respiratòries. Es van enviar mostres al CDC i van donar positives a la grip porcina i es va relacionar amb la grip tardana 2,4.
El pas de nivell d’alerta 3 a 4 es va declarar quan es van expandir els casos a Ohio, Canadà, Espanya, Regne Unit, Nova Zelanda i Israel.
Poc després es va donar el primer cas indirecte, concretament a Espanya. Es tractava d’un home que va ser contagiat per la seva parella, que anteriorment havia fet un viatge a Mèxic. Cal destacar, però, que la dona no presentava els símptomes de la malaltia5. Aquest fet sumat al augment dels casos i la seva expansió va fer que la OMS declarés risc de pandèmia, és a dir, el nivell 5 d’alerta 6.
Concretament el dia 11 de juny de 2009 es va arribar al nivell 6, on es va passar de pandèmia imminent a pandèmia7.
És important comentar que els casos de mortalitat no tots van ser pròpiament per la malaltia en qüestió. Sí és cert que parts dels casos van ser en persones sense cap malaltia prèvia, per tant, cap malaltia agreujada a causa de la grip A va provocar la seva mort. Ara bé, hi ha casos com el de un home de 71 anys mort a causa d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica agreujada per el virus de la grip, així com el d’un nen d’11 anys que també patia una malaltia crònica. Així doncs la causa de la mort pot ésser la grip però també altres malalties prèvies, o causades per la feblesa, símptoma de la grip.

Altres dades epidemiològiques:
  • Mortalitat estimada entre el 4/2009 i el 8/2010: 150.000 i 575.000 víctimes.
  • Taxa acumulada de mortalitat fins al 8/4/2010: 0,7/105 habitants. 
  • Taxa d’incidència en el pic de la pandèmia (11/2009): 600/105 habitants.
  • La grip A preval ja que aquest any, de 244 casos hospitalitzats per aquest virus, el 30% corresponen a la soca de la pandèmia del 2009 i un 57% sense subtipar.

 
Figura 3: Mapes comparatius de l’impacte del virus de la grip A.


SÍMPTOMES 8
La grip A presenta uns símptomes molts similars a la grip comuna. Aquests són: febre alta (≥ 38 °C), símptomes d’infecció respiratòria o pneumònia (com tos continuada), dolors musculars, pèrdua de la gana i malestar general.
Els casos importants són els que presenten dificultat respiratòria greu, deshidratació, xoc i consciència alterada i immunosupressió.

PREVENCIÓ 2
El virus es propaga per via respiratòria i les recomanacions per prevenir la infecció són:
  • Rentar-se bé i freqüentment les mans.
  • Evitar contacte directe amb afectats.
  • Utilitzar desinfectants.
  • Evitar tocar-se la boca, el nas i els ulls.
  • Ventilar les llars.
  • Utilitzar mascaretes en zones públiques.
  • Evitar els petons o saludar amb la mà.
La gent que més ha de vigilar són infants, adults majors de 65 anys, embarassades i persones amb problemes cardiovasculars i cardiorespiratoris.
Cal dir que la vacuna és el mètode de prevenció més eficaç per evitar contreure la grip i evitar complicacions. Es disposa de vacunes corresponents a tres tipus antigènics del virus de la grip: A(H1N1), A(H3N2) i B.

 


Figura 4: Esquema dels símptomes, transmissió i prevenció.

TRACTAMENT 1,3
·       L'oseltamivir i el zanamivirn són antivírics que inhibeixen la neuraminidasa. Aquests redueixen la capacitat de multiplicació del virus i, per tant, alleugen els símptomes. El virus és resistent als inhibidors amanatidina i rimanatidina.
·  Si desenvolupa una pneumònia per Staphylococcus aureus cal utilitzar els medicaments adequats. La pneumònia a vegades pot ser causada per soques resistents a la meticilina i en aquest cas cal un tractament amb antibiòtics.

CONCLUSIONS
L’augment de víctimes de la grip A i l’expansió ràpida del virus per tot el món va resultar en la primera pandèmia del segle XXI. Això va passar degut a la falta d’immunitat de la població davant l’aparició d’un virus en humans, les proteïnes de superfície dels quals (H i N) són antigènicament diferents a les presents en els virus estacionals. Degut a que el virus de la grip A no tenia una virulència ni una taxa de mortalitat major a la de la grip estacional, molts metges van acusar a la OMS, a la gestió política i als mitjans de comunicació d’haver causat el pànic entre la població de forma innecessària. Sobretot es va culpar a les indústries farmacèutiques d’haver impulsat el grau màxim d’alerta de pandèmia per tal de recuperar les inversiones que havien realitzat en la investigació de la malaltia ja que es van generar moltes vacunes i antivirals que es van considerar innecessaris.


Vídeo 1: Tot el que cal saber sobre el virus de la grip A 11

BIBLIOGRAFIA
1.    Campins Martí, Magda; González Baulies, Roser; Vaqué Rafart, Josep. 2010. Grip A (H1N1) 2009: prespectiva final de la pandèmia. Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia. 70, 151-157. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.scpediatria.cat/pediatrcatalana/docs/2010/pc4/trevisioped_cat_4[2].pdf
2.    González Valdés, Laura Margarita; Orraca Castillo, Oladys; Sanabria Negrín, José Guillermo. 13/01/2010. La influenza A (H1N1): estado actual del conocimiento. Revista de Ciencias Médicas de Pinar de Río. 14(1), 295-313. Recuperat el 10/03/2016 de: http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s1561-31942010000100030
3.    Pastó Cardona, L.; Masuet Aumatell, C.; Pineda Yuste, M.; Palom Rico, X.; Granada Vicente, R.; Jódar Massanés, R. 20/12/2012. Características de los pacientes ingresados por sospecha de gripe A (H1N1) según confirmación microbiológica. ELSEVIER: Vacunas. 14 (1), 4-10. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1576988713000058
4.    Martínez, Núria. 27/04/2009. El virus mutó en mujer de Oaxaca. El Universal. Recuperat el 10/03/2016 de: http://archivo.eluniversal.com.mx/nacion/167576.html
5.    Álvarez, Rafael J. 30/04/2009. Seis nuevos casos de gripe porcina en España: uno de los afectados no viajó a México. El Mundo. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/29/espana/1241018459.html
6.    Redacción El Tiempo. 29/04/2009. A fase 5, que significa “pandemia inminente”, elevó la OMS el nivel de alerta por gripa porcina. El Tiempo. Recuperat el 10/03/2009 de: http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-5096853
7.    Chan, Margaret. 11/06/2009. El nivel de alerta de pandemia de gripe se eleva de la fase 5 a la fase 6. Organización Mundial de la Salud. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009/h1n1_pandemic_phase6_20090611/es/
8.    Ruiz, Gonzalo. 20/05/2009. Síntomas de la gripe porcina. Demedicina. Recuperat el 10/03/2016 de: http://demedicina.com/sintomas-de-la-gripe-porcina/
9.    New York State. Department of Health (2009). Influenza (gripe). Recuperat de: https://www.health.ny.gov/es/diseases/communicable/influenza/fact_sheet.htm
10. Organización Mundial de la Salud (2009). Alerta y Respuestas Mundiales. Gripe por A (H1N1): preguntes frecuentes. Recuperat de: http://www.who.int/csr/disease/swineflu/faq/es/#doesit
11. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). (maig 2009). H1N1 Influenza (Gripe porcina) (Swine Flu) [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=G25QbPPjzEk

18 comentaris:

  1. El treball és força complet pel que fa a explicar els orígens del virus de la grip A i els seus aspectes epidemiològics. De totes maneres seria interessant donar dades epidemiològiques que expliquin la incidència d’aquest virus a la població (taxa d’incidència, prevalença, mortalitat de la malaltia...). Cal que expliqueu si els casos que es van donar de mortalitat eren deguts a la grip o a complicacions derivades per altres malalties com la pneumònia bacteriana que afectava a persones amb grip per ser més sensibles. Cal que dieu quina franja d’edat era més sensible a complicacions causades per la grip A (majors de 65 anys, nens.....). També és important que comenteu la polèmica generada per la gran quantitat de vacunes que es van fabricar i que amaguen possiblement interessos de companyies privades.
    Seria interessant que relacioneu la virulència del virus amb l’alta taxa de mutació que té. L’aparició de soques virulentes pels humans no té lloc únicament a partir de mutacions en una soca anterior sinó també per barreja de genomes vírics preexistents, com ja dieu vosaltres. Aquest és un mecanisme de variació addicional a l’elevada taxa de mutació que ja tenen els virus RNA. Heu de parlar del concepte de “quasiespècies” víriques. Quina relació hi ha entre les diferents soques víriques que citeu (H1N1, H2N2, H3N2)?. Les soques víriques que infecten als humans, poden també infectar a altres mamífers com gossos o gats?.

    ResponElimina
  2. PREGUNTA AVALUABLE

    Els porcs, quan presenten els dos tipus de virus no els provoca malalties que en podrien causar la mort o no es poden infectar entre ells generant una granja de porcs on tots ells estiguin infectats?

    El pas del virus que porta el port a humans com es genera? És possible que sigui degut a la ingestió de la carn d'aquest o és mitjançant el contacte quan el porc està cuidant-se a la granja?

    Gràcies.

    Mireia Benito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com dius, un porc infectat també pateix els símptomes i pot infectar als altres i, fins i tot morir. Seria la característica per la qual en diem "porcina", ara bé, també ha arribat a humans. El virus pot arribar a les persones sobretot per contacte amb el porc, ja sigui treballant, o visquent prop d'una granja, etc. Amb la carn cuinada és menys probable.
      Gràcies.

      Elimina
  3. PREGUNTA AVALUABLE

    Com és que el virus de la grip A va tenir una expansió tan ràpida per tot seguit casi desaparèixer en poc temps?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser degut a què es propaga per l'aire i per contacte, cosa que fa que es transmetés més ràpidament que si ho fes només per contacte. La seva quasi desaparició, no ha desaparegut del tot, va ser deguda a què la grip A del 2009 era semblant a una grip comuna i la gent només anava a l'hospital o al metge si es tractava d'un cas greu. Les persones que no patien casos greus de la malaltia van desenvolupar anticossos i així és com es va frenar la pandèmia. Es creu que aquesta grip s'ha donat més d'una vegada al llarg de la història i es creu que és del mateix tipus que la grip espanyola del segle passat tot i que no exactament la mateixa.

      Elimina
  4. Pregunta evaluable:

    Cuando habláis de la expansión global del virus, mencionáis diferentes grados de alerta, pero no termino de entender en qué se basan. ¿A la hora de evaluar el peligro se tienen en cuenta características de la enfermedad, o únicamente su capacidad para expandirse?

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Hola Iván,
      Cuando se evalua el peligro de la enfermedad únicamente se tiene en cuenta la capacidad de propagación,no la virulencia de esta.
      Para valorar la amenaza de la pandemia la OMS establece una escala de 6 fases:
      - Nivel 1: No hay entre los animales virus circulantes que hayan causado infecciones humanas.
      - Nivel 2: Un virus gripal animal ha causado infecciones humanas, por lo tanto, se considera una posible amenaza de pandèmia.
      - Nivel 3: No hay evidencias de que el virus se contagie de humano a humano o bien es insuficiente para provocar epidemias a nivel de una comunidad.
      - Nivel 4: Se produce una transmisión sostenida de humano a humano la cual cosa implica brotes por toda la comunidad.
      - Nivel 5: Se registran casos de transmisión entre humanos en múltiples regiones. La pandemia es "inminente".
      - Nivel 6: Se declara la pandemia debido a que la enfermedad se está propagando geográficamente de manera exitosa.

      Espero que se hayan aclarado tus dudas.

      Muchas gracias.

      Elimina
  5. PREGUNTA AVALUABLE

    Els tractaments per a combatre la infecció semblen no ser eficaços al 100%, ja que dieu que només alleugen els símptomes. Llavors, les persones infectades conviuran sempre amb la malaltia i amb el risc a patir un rebrot dels símptomes? I si aquests rebroten, ho fan amb més virulència?

    Marta Hostench Diaz

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius, els tractaments no són eficaços al 100% ja que el fàrmac que es subministra pot tenir efectes adversos i només es segueix aquest tractament en els casos greus, entenent per casos greus persones que pateixen malalties cròniques. També cal dir que si s'administrés el tractament a hom que passa la grip A podria ser que els efectes adversos del tractament fossin majors que els seus beneficis (sobretot en persones que no s'inclouen en els casos greus). Cal dir que la grip A és molt similar a una grip comú i per això és difícil diferenciar-les, el tractament a seguir en ambdós casos seria el mateix (ibuprofè/paracetamol, bona hidratació, alimentació i higiene). Per tant les persones infectades un cop passada la malaltia tindran els anticossos necessaris per defendre's d'una posterior infecció pel mateix virus.

      Elimina
  6. COMENTARI AVALUABLE

    Heu esmentat el cas de l'espanyol infectat per la seva dona que prèviament havia viatjat a Mèxic i que no presentava els símptomes. Amb això voleu dir que hi ha gent que n'és portadora i que per tant no desenvolupa la malaltia però que si la pot transmetre?

    Merci

    Paula Ancil Gascón

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, en aquest cas es tracta d'un contagi indirecte, on una persona contrau la malaltia però no pateix els símptomes, per tant, n'és portadora.

      Gràcies

      Elimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Pregunta avaluable

    Dues preguntes:

    Comenteu que el primer cas a l'Estat Espanyol va ser un home que va ser infectat per la seva parella que no presentava cap tipus de símptomes. Com és possible que la dona fos portadora del virus però no hagués desenvolupat la malaltia? Hi ha algun factor intern humà que condicioni l'aparició de la malaltia?

    Com és que un sol organisme pot afectar a coses tan dispars com els pulmons i els músculs que a primera vista no tenen cap tipus de relació?


    Moltes gràcies



    Oscar Carbonell i Gomis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oscar,
      es possible que la dona fos portadora del virus però no hagués desenvolupat la malaltia perquè, o bé l'agent no va ser molt virulent, o la dona tenia un molt bon sistema de defenses immunitàries.

      Pel que fa a la segona pregunta, no es coneix molt bé el mecanisme d'acció dels organismes infecciosos i com poden afectar coses tan dispars.

      Elimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. COMENTARI AVALUABLE

    Pel que he entes, l'estructura de les proteïnes HA i NA difereix entre soca i soca i això genera una mutació que dóna lloc al virus del sida, però què és el que provoca el canvi de l'estructura d'aquestes proteïnes? És a dir, perquè difereixen entre soques?

    Paula Cano Calvo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com dius l'estructura de les proteïnes HA i NA difereix de soca a soca degut a mutacions però això no dona lloc al virus de la sida. El canvi de l'estructura de les proteïnes pot ser degut al gran nombre de replicacions que es duen a terme quan el virus infecta una persona o un animal. Difereixen entre soques ja que la seva composició genòmica varia, per exemple, H1N1 és una barreja de tres variants d'origen porcí que a la vegada provenen d'altres variants d'origen porcí, aviar i humà que portaven temps circulant pel món.

      Elimina