QUÈ SÓN ELS VIRUS INFLUENZA?
LA GRIP A
La
Influenza o grip es una malaltia de caràcter respiratori contagiosa produïda
pels virus Influenza, que són elements genètics del tipus ssRNA (RNA de cadena
senzilla) segmentats, els quals estan envoltats per capsòmers de naturalesa
proteica formant una càpsida, i més externament, per una bicapa lipídica que
prové de l’hoste 9. Aquest conjunt se’l anomena virió, concretament
del tipus envoltat. A la bicapa lipídica hi ha incloses les proteïnes
hemaglutinina (HA) i neuraminidasa (NA). L’estructura d’aquestes difereix de
soca a soca degut a una ràpida mutació genètica en el genoma viral, causa de la
generació de noves variants dels virus Influenza, com és el cas del rellevant
virus de la Grip A (H1N1). Referent al nom, el qual va ser designat per la OMS
(Organització Mundial de la Salut), la lletra A fa esment a la família dels
virus de la grip humana i alguns animals, com ara porcs i aus. Pel que fa a les
lletres H i N aquestes corresponen a la inicial de les proteïnes ja mencionades
2.
Els virus de influenza porcina són principalment del subtipus H1N1 encara que també circulen d’altres (H2N2, H3N2...). Els porcs també poden infectar-se amb virus de influenza aviar, humana estacional i porcina. Algunes vegades els porcs poden ser infectats amb més d'un tipus de virus al mateix temps, i això pot ocasionar que els gens d'aquests es barregin. Com a resultat s’obté un virus de influenza que conté gens de diverses fonts. Encara que els virus de influenza porcina normalment són específics d'aquesta espècie i solament infecten porcs, en algunes ocasions aconsegueixen passar la barrera ínter-espècie i causar malaltia en humans. Es tracta d’un cas de "quasiespècies" víriques, un grup de virus relacionats per una mutació o mutacions similars, que competeixen dins d'un entorn altament mutagènic.
Els virus de influenza porcina són principalment del subtipus H1N1 encara que també circulen d’altres (H2N2, H3N2...). Els porcs també poden infectar-se amb virus de influenza aviar, humana estacional i porcina. Algunes vegades els porcs poden ser infectats amb més d'un tipus de virus al mateix temps, i això pot ocasionar que els gens d'aquests es barregin. Com a resultat s’obté un virus de influenza que conté gens de diverses fonts. Encara que els virus de influenza porcina normalment són específics d'aquesta espècie i solament infecten porcs, en algunes ocasions aconsegueixen passar la barrera ínter-espècie i causar malaltia en humans. Es tracta d’un cas de "quasiespècies" víriques, un grup de virus relacionats per una mutació o mutacions similars, que competeixen dins d'un entorn altament mutagènic.
Aquest
virus resulta de la recombinació de cinc segments de RNA d’origen porcí, dos
d’aviaris i un d’humà 1. Va ser aquest el que va generar la Grip A,
malaltia que va provocar tan forta alarma mundial l’any 2009.
Figura 1: Estructura del virus de la grip.
ORIGEN
I EPIDEMOLOGIA DE LA GRIP A
Al segle XX es van registrar tres pandèmies del
virus de la grip A:
- Al 1918, la causada pel virus de la Influenza A (H1N1), més coneguda com a grip espanyola.
- Al 1957 (grip asiàtica), ocasionada pel virus A (H2N2).
- Al 1968, la grip de Hong Kong, causada pel subtipus A (H3N2).
Al juny de l’any 2009, l’OMS va declarar la
situació de pandèmia per un nou virus de la Influenza A (H1N1) d’origen porcí
ja que la infecció havia afectat a 74 països i hi havia risc de propagació 1.
Es van començar a produir casos de grip A al mes de març a Mèxic i a partir
d’abril es va estendre per tot el món, passant de ser una epidèmia a una
pandèmia ja que va passar d’afectar entre un 5-20% a un 20-40% de la població
mundial (Figura 2).
Figura 2: Fluxos d’expansió internacional del virus pandèmic
A (H1N1) i nombre acumulat de casos confirmats pel laboratori (abril-juliol,
2009).
A principis de març, es va detectar a La Gloria
(Mèxic) una grip que comportava en molts casos problemes respiratoris i que
afectava al 60% dels habitants. Aquesta localitat es trobava a prop d’una
granja de porcs, però el propietari d’aquesta va declarar que no s’havien
trobat símptomes de grip porcina en els seus animals ni treballadors. Així
doncs, les autoritats mexicanes van definir-ho com a “grip de temporada
tardana” fins al 21 d’abril, quan els Centres per al Control i Prevenció de Malalties
(CDC) dels Estats Units van avisar als mitjans sobre dos casos aïllats d’una
nova grip porcina. Aquests van ser dos nens residents als EEUU que no havien
estat en contacte amb porcs i no havien viatjat a Mèxic amb anterioritat. La
primera mort deguda a la grip porcina va ser una dona diabètica d’Oaxaca
(Mèxic) a l’abril que va morir a causa de complicacions respiratòries. Es van
enviar mostres al CDC i van donar positives a la grip porcina i es va
relacionar amb la grip tardana 2,4.
El pas
de nivell d’alerta 3 a 4 es va declarar quan es van expandir els casos a Ohio,
Canadà, Espanya, Regne Unit, Nova Zelanda i Israel.
Poc
després es va donar el primer cas indirecte, concretament a Espanya. Es
tractava d’un home que va ser contagiat per la seva parella, que anteriorment
havia fet un viatge a Mèxic. Cal destacar, però, que la dona no presentava els
símptomes de la malaltia5. Aquest fet sumat al augment dels casos i
la seva expansió va fer que la OMS declarés risc de pandèmia, és a dir, el
nivell 5 d’alerta 6.
Concretament
el dia 11 de juny de 2009 es va arribar al nivell 6, on es va passar de
pandèmia imminent a pandèmia7.
És important comentar que els
casos de mortalitat no tots van ser pròpiament per la malaltia en qüestió. Sí
és cert que parts dels casos van ser en persones sense cap malaltia prèvia, per
tant, cap malaltia agreujada a causa de la grip A va provocar la seva mort. Ara
bé, hi ha casos com el de un home de 71 anys mort a causa d’una malaltia
pulmonar obstructiva crònica agreujada per el virus de la grip, així com el
d’un nen d’11 anys que també patia una malaltia crònica. Així doncs la causa de
la mort pot ésser la grip però també altres malalties prèvies, o causades per la
feblesa, símptoma de la grip.
Altres dades epidemiològiques:
- Mortalitat estimada entre el 4/2009 i el 8/2010: 150.000 i 575.000 víctimes.
- Taxa acumulada de mortalitat fins al 8/4/2010: 0,7/105 habitants.
- Taxa d’incidència en el pic de la pandèmia (11/2009): 600/105 habitants.
- La grip A preval ja que aquest any, de 244 casos hospitalitzats per aquest virus, el 30% corresponen a la soca de la pandèmia del 2009 i un 57% sense subtipar.
Figura 3: Mapes comparatius de l’impacte del virus de la grip A.
SÍMPTOMES
8
La
grip A presenta uns símptomes molts similars a la grip comuna. Aquests són:
febre alta (≥ 38 °C),
símptomes d’infecció respiratòria o pneumònia (com tos continuada), dolors
musculars, pèrdua de la gana i malestar general.
Els
casos importants són els que presenten dificultat respiratòria greu,
deshidratació, xoc i consciència alterada i immunosupressió.
PREVENCIÓ 2
El
virus es propaga per via respiratòria i les recomanacions per prevenir la
infecció són:
- Rentar-se bé i freqüentment les mans.
- Evitar contacte directe amb afectats.
- Utilitzar desinfectants.
- Evitar tocar-se la boca, el nas i els ulls.
- Ventilar les llars.
- Utilitzar mascaretes en zones públiques.
- Evitar els petons o saludar amb la mà.
La
gent que més ha de vigilar són infants, adults majors de 65 anys, embarassades
i persones amb problemes cardiovasculars i cardiorespiratoris.
Cal
dir que la vacuna és el mètode de prevenció més eficaç per evitar contreure la
grip i evitar complicacions. Es disposa de vacunes corresponents a tres tipus
antigènics del virus de la grip: A(H1N1), A(H3N2) i B.
Figura 4:
Esquema dels símptomes, transmissió i prevenció.
TRACTAMENT 1,3
· L'oseltamivir i el zanamivirn són antivírics que
inhibeixen la neuraminidasa. Aquests redueixen la capacitat de multiplicació
del virus i, per tant, alleugen els símptomes. El virus és resistent als
inhibidors amanatidina i rimanatidina.
· Si desenvolupa una pneumònia per Staphylococcus aureus cal utilitzar els medicaments adequats. La pneumònia
a vegades pot ser causada per soques resistents a la meticilina i en aquest cas
cal un tractament amb antibiòtics.
CONCLUSIONS
L’augment de víctimes de la grip A i l’expansió
ràpida del virus per tot el món va resultar en la primera pandèmia del segle
XXI. Això va passar degut a la falta d’immunitat de la població davant
l’aparició d’un virus en humans, les proteïnes de superfície dels quals (H i N)
són antigènicament diferents a les presents en els virus estacionals. Degut a que el virus de la grip A no
tenia una virulència ni una taxa de mortalitat major a la de la grip estacional, molts metges van
acusar a la OMS, a la gestió política i als mitjans de comunicació d’haver
causat el pànic entre la població de forma innecessària. Sobretot es va culpar
a les indústries farmacèutiques d’haver impulsat el grau màxim d’alerta de
pandèmia per tal de recuperar les inversiones que havien realitzat en la
investigació de la malaltia ja que es van generar moltes vacunes i antivirals que es
van considerar innecessaris.
Vídeo 1: Tot el que cal saber sobre el virus de la grip A 11
BIBLIOGRAFIA
1. Campins
Martí, Magda; González Baulies, Roser; Vaqué Rafart, Josep. 2010. Grip A (H1N1)
2009: prespectiva final de la pandèmia. Servei
de Medicina Preventiva i Epidemiologia. 70, 151-157. Recuperat el 10/03/2016
de: http://www.scpediatria.cat/pediatrcatalana/docs/2010/pc4/trevisioped_cat_4[2].pdf
2. González
Valdés, Laura Margarita; Orraca Castillo, Oladys; Sanabria Negrín, José
Guillermo. 13/01/2010. La influenza A (H1N1): estado actual del conocimiento. Revista
de Ciencias Médicas de Pinar de Río. 14(1),
295-313. Recuperat el 10/03/2016 de: http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s1561-31942010000100030
3. Pastó
Cardona, L.; Masuet Aumatell, C.; Pineda Yuste, M.; Palom Rico, X.; Granada
Vicente, R.; Jódar Massanés, R. 20/12/2012. Características de los pacientes
ingresados por sospecha de gripe A (H1N1) según confirmación microbiológica. ELSEVIER:
Vacunas. 14 (1), 4-10. Recuperat el 10/03/2016
de: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1576988713000058
4. Martínez, Núria. 27/04/2009. El virus mutó en mujer de
Oaxaca. El Universal. Recuperat el
10/03/2016 de: http://archivo.eluniversal.com.mx/nacion/167576.html
5. Álvarez, Rafael J. 30/04/2009. Seis nuevos casos de gripe
porcina en España: uno de los afectados no viajó a México. El Mundo. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/29/espana/1241018459.html
6. Redacción El Tiempo. 29/04/2009. A fase 5, que significa
“pandemia inminente”, elevó la OMS el nivel de alerta por gripa porcina. El Tiempo. Recuperat el 10/03/2009 de:
http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-5096853
7. Chan, Margaret. 11/06/2009. El nivel de alerta de pandemia
de gripe se eleva de la fase 5 a la fase 6. Organización
Mundial de la Salud. Recuperat el 10/03/2016 de: http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009/h1n1_pandemic_phase6_20090611/es/
8. Ruiz, Gonzalo. 20/05/2009. Síntomas de la gripe porcina. Demedicina. Recuperat el 10/03/2016 de: http://demedicina.com/sintomas-de-la-gripe-porcina/
9. New York State. Department of Health (2009). Influenza (gripe). Recuperat de: https://www.health.ny.gov/es/diseases/communicable/influenza/fact_sheet.htm
10. Organización Mundial de la Salud (2009). Alerta y Respuestas Mundiales. Gripe por A (H1N1): preguntes frecuentes. Recuperat de: http://www.who.int/csr/disease/swineflu/faq/es/#doesit
11. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). (maig 2009). H1N1 Influenza (Gripe porcina) (Swine Flu) [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=G25QbPPjzEk
10. Organización Mundial de la Salud (2009). Alerta y Respuestas Mundiales. Gripe por A (H1N1): preguntes frecuentes. Recuperat de: http://www.who.int/csr/disease/swineflu/faq/es/#doesit
11. Centers for Disease Control and Prevention (CDC). (maig 2009). H1N1 Influenza (Gripe porcina) (Swine Flu) [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=G25QbPPjzEk
El treball és força complet pel que fa a explicar els orígens del virus de la grip A i els seus aspectes epidemiològics. De totes maneres seria interessant donar dades epidemiològiques que expliquin la incidència d’aquest virus a la població (taxa d’incidència, prevalença, mortalitat de la malaltia...). Cal que expliqueu si els casos que es van donar de mortalitat eren deguts a la grip o a complicacions derivades per altres malalties com la pneumònia bacteriana que afectava a persones amb grip per ser més sensibles. Cal que dieu quina franja d’edat era més sensible a complicacions causades per la grip A (majors de 65 anys, nens.....). També és important que comenteu la polèmica generada per la gran quantitat de vacunes que es van fabricar i que amaguen possiblement interessos de companyies privades.
ResponEliminaSeria interessant que relacioneu la virulència del virus amb l’alta taxa de mutació que té. L’aparició de soques virulentes pels humans no té lloc únicament a partir de mutacions en una soca anterior sinó també per barreja de genomes vírics preexistents, com ja dieu vosaltres. Aquest és un mecanisme de variació addicional a l’elevada taxa de mutació que ja tenen els virus RNA. Heu de parlar del concepte de “quasiespècies” víriques. Quina relació hi ha entre les diferents soques víriques que citeu (H1N1, H2N2, H3N2)?. Les soques víriques que infecten als humans, poden també infectar a altres mamífers com gossos o gats?.
PREGUNTA AVALUABLE
ResponEliminaEls porcs, quan presenten els dos tipus de virus no els provoca malalties que en podrien causar la mort o no es poden infectar entre ells generant una granja de porcs on tots ells estiguin infectats?
El pas del virus que porta el port a humans com es genera? És possible que sigui degut a la ingestió de la carn d'aquest o és mitjançant el contacte quan el porc està cuidant-se a la granja?
Gràcies.
Mireia Benito
Com dius, un porc infectat també pateix els símptomes i pot infectar als altres i, fins i tot morir. Seria la característica per la qual en diem "porcina", ara bé, també ha arribat a humans. El virus pot arribar a les persones sobretot per contacte amb el porc, ja sigui treballant, o visquent prop d'una granja, etc. Amb la carn cuinada és menys probable.
EliminaGràcies.
PREGUNTA AVALUABLE
ResponEliminaCom és que el virus de la grip A va tenir una expansió tan ràpida per tot seguit casi desaparèixer en poc temps?
Va ser degut a què es propaga per l'aire i per contacte, cosa que fa que es transmetés més ràpidament que si ho fes només per contacte. La seva quasi desaparició, no ha desaparegut del tot, va ser deguda a què la grip A del 2009 era semblant a una grip comuna i la gent només anava a l'hospital o al metge si es tractava d'un cas greu. Les persones que no patien casos greus de la malaltia van desenvolupar anticossos i així és com es va frenar la pandèmia. Es creu que aquesta grip s'ha donat més d'una vegada al llarg de la història i es creu que és del mateix tipus que la grip espanyola del segle passat tot i que no exactament la mateixa.
EliminaPregunta evaluable:
ResponEliminaCuando habláis de la expansión global del virus, mencionáis diferentes grados de alerta, pero no termino de entender en qué se basan. ¿A la hora de evaluar el peligro se tienen en cuenta características de la enfermedad, o únicamente su capacidad para expandirse?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaHola Iván,
EliminaCuando se evalua el peligro de la enfermedad únicamente se tiene en cuenta la capacidad de propagación,no la virulencia de esta.
Para valorar la amenaza de la pandemia la OMS establece una escala de 6 fases:
- Nivel 1: No hay entre los animales virus circulantes que hayan causado infecciones humanas.
- Nivel 2: Un virus gripal animal ha causado infecciones humanas, por lo tanto, se considera una posible amenaza de pandèmia.
- Nivel 3: No hay evidencias de que el virus se contagie de humano a humano o bien es insuficiente para provocar epidemias a nivel de una comunidad.
- Nivel 4: Se produce una transmisión sostenida de humano a humano la cual cosa implica brotes por toda la comunidad.
- Nivel 5: Se registran casos de transmisión entre humanos en múltiples regiones. La pandemia es "inminente".
- Nivel 6: Se declara la pandemia debido a que la enfermedad se está propagando geográficamente de manera exitosa.
Espero que se hayan aclarado tus dudas.
Muchas gracias.
PREGUNTA AVALUABLE
ResponEliminaEls tractaments per a combatre la infecció semblen no ser eficaços al 100%, ja que dieu que només alleugen els símptomes. Llavors, les persones infectades conviuran sempre amb la malaltia i amb el risc a patir un rebrot dels símptomes? I si aquests rebroten, ho fan amb més virulència?
Marta Hostench Diaz
Tal com dius, els tractaments no són eficaços al 100% ja que el fàrmac que es subministra pot tenir efectes adversos i només es segueix aquest tractament en els casos greus, entenent per casos greus persones que pateixen malalties cròniques. També cal dir que si s'administrés el tractament a hom que passa la grip A podria ser que els efectes adversos del tractament fossin majors que els seus beneficis (sobretot en persones que no s'inclouen en els casos greus). Cal dir que la grip A és molt similar a una grip comú i per això és difícil diferenciar-les, el tractament a seguir en ambdós casos seria el mateix (ibuprofè/paracetamol, bona hidratació, alimentació i higiene). Per tant les persones infectades un cop passada la malaltia tindran els anticossos necessaris per defendre's d'una posterior infecció pel mateix virus.
EliminaCOMENTARI AVALUABLE
ResponEliminaHeu esmentat el cas de l'espanyol infectat per la seva dona que prèviament havia viatjat a Mèxic i que no presentava els símptomes. Amb això voleu dir que hi ha gent que n'és portadora i que per tant no desenvolupa la malaltia però que si la pot transmetre?
Merci
Paula Ancil Gascón
Exacte, en aquest cas es tracta d'un contagi indirecte, on una persona contrau la malaltia però no pateix els símptomes, per tant, n'és portadora.
EliminaGràcies
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPregunta avaluable
ResponEliminaDues preguntes:
Comenteu que el primer cas a l'Estat Espanyol va ser un home que va ser infectat per la seva parella que no presentava cap tipus de símptomes. Com és possible que la dona fos portadora del virus però no hagués desenvolupat la malaltia? Hi ha algun factor intern humà que condicioni l'aparició de la malaltia?
Com és que un sol organisme pot afectar a coses tan dispars com els pulmons i els músculs que a primera vista no tenen cap tipus de relació?
Moltes gràcies
Oscar Carbonell i Gomis
Hola Oscar,
Eliminaes possible que la dona fos portadora del virus però no hagués desenvolupat la malaltia perquè, o bé l'agent no va ser molt virulent, o la dona tenia un molt bon sistema de defenses immunitàries.
Pel que fa a la segona pregunta, no es coneix molt bé el mecanisme d'acció dels organismes infecciosos i com poden afectar coses tan dispars.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCOMENTARI AVALUABLE
ResponEliminaPel que he entes, l'estructura de les proteïnes HA i NA difereix entre soca i soca i això genera una mutació que dóna lloc al virus del sida, però què és el que provoca el canvi de l'estructura d'aquestes proteïnes? És a dir, perquè difereixen entre soques?
Paula Cano Calvo.
Tal com dius l'estructura de les proteïnes HA i NA difereix de soca a soca degut a mutacions però això no dona lloc al virus de la sida. El canvi de l'estructura de les proteïnes pot ser degut al gran nombre de replicacions que es duen a terme quan el virus infecta una persona o un animal. Difereixen entre soques ja que la seva composició genòmica varia, per exemple, H1N1 és una barreja de tres variants d'origen porcí que a la vegada provenen d'altres variants d'origen porcí, aviar i humà que portaven temps circulant pel món.
Elimina